Enmig del no-res

"Ara, guardeu silenci absolut i mediteu sobre la brevetat de la vida i la immensitat dels oceans". El professor d'Història Juan José Martínez Úcar governava amb intel·ligència i desimboltura l'aula en els primers anys 70. Sabia despertar l'interès dels alumnes i, quan l'efervescència adolescent amenaçava de convertir la classe en un galliner, aquesta tàctica d'apaivagament sempre li funcionava. Naturalment, els xavals no s'entregaven a la reflexió sobre la fugacitat del temps (¿als 13 anys? ¡ha!) ni sobre la insignificança de l'ésser humà, però les aigües braves s'amansien a l'instant.

Els que sí que pensen sovint en la immensitat dels oceans són els científics i els militars embarcats a l'Expedició Malaspina. Ja molt lluny de les costes africanes d'on va salpar i encara més de les australianes a on es dirigeix, l'Hespérides navega enmig del no-res. A diferència del Pacífic, esquitxat d'arxipèlags, l'oceà Índic, especialment al sud, és un immens desert d'aigua salada.

Sobrepassada ja la longitud de les illes Maurici i Reunió, el vaixell oceanogràfic de l'Armada espanyola navega fora de totes les rutes marítimes. No hi ha mai res a la vista a l'horitzó. Només aigua, aigua i més aigua. En l'última setmana, el radar només ha detectat un parell de mercants. Avui, la distància amb Maurici i Reunió s'ha retallat una mica, fins a 600 milles nàutiques (1.110 quilòmetres), perquè l'Hespérides s'ha desviat al nord de la derrota fixada, buscant rumbs més còmodes per a la navegació en aquest mar inquiet.

Aïllament

La sensació d'aïllament (res de sensació: l'aïllament real) serà més gran en els dies vinents. Al voltant del 2 de març, el vaixell navegarà a 1.600 milles (3.000 quilòmetres) de Maurici i a 1.600 d'Austràlia, sobre el paral·lel 30 sud. Dins d'un cercle de 3.200 milles (6.000 quilòmetres) de diàmetre, amb l'Hespérides al centre, llavors només hi haurà dos trossets de terra, unes 800 milles (1.500 quilòmetres) al sud del vaixell. Són les diminutes illes Amsterdam i Saint-Paul, pertanyents als Territoris Australs Francesos.

Notícies relacionades

Suport al satèl·lit SMOS

L'olor del marisc i l'escalfament global

Amsterdam, de 55 quilòmetres quadrats, és volcànica i alberga una petita base francesa. Va ser descoberta per Juan Sebastián Elcano el 1522 i batejada un segle més tard per l'holandès Anthoine Van Diemen. Saint-Paul, una roca pelada de vuit quilòmetres quadrats, està deshabitada. Les dues illes estan a cavall dels paral·lels 37 i 38 sud, ja tocant els Rugents 40, les ventoses latituds meridionals el nom de les quals evoca l'udol del vent i on l'Índic demana bronca cada dia.

És un lloc ideal per seguir el consell del professor Martínez Úcar i meditar sobre la immensitat de l'oceà. Per això i per encreuar els dits: aquest no és bon lloc per a accidents ni urgències sanitàries.