Els boscos tarden més temps a recuperar-se després d’un incendi pel canvi climàtic: «És bo per a la biodiversitat»

No obstant, el canvi climàtic està alterant aquest procés. Per comprovar-ho, n’hi ha prou de fer un tomb pels terrenys afectats per l’incendi d’Òdena (Anoia) el 2015. Aquest dissabte es compleixen 10 anys d’aquell foc, que es va declarar el 26 de juliol d’aquell any i va calcinar més de 1.300 hectàrees. Una dècada després, no s’observa un bosc dens recolonitzat pels pins blancs, sinó que s’ha format un espai obert heterogeni que pot ser clau per prevenir grans incendis forestals i també per a la biodiversitat.

«Fins ara, el més habitual era una regeneració massiva, amb la típica catifa de petits pins creixent molt junts», assenyala Josep Maria Espelta, científic del CREAF (Centre de Rercerca Ecològica i Aplicacions Forestals). Però el que ara es veu és molt diferent: «Detectem alguns pins, sí, però també matolls que fins i tot deixen marge perquè creixin alguns roures o alzines». «És com una espècie de mosaic (no agroforestal) que combina bosc, prats i arbustos», resumeix Espelta.

Nou procés

¿Com s’explica aquest nou procés? «La principal causa és l’augment de temperatures i les sequeres recurrents», detalla l’investigador. «El context climàtic afecta la producció de pinyes, molts pinyons moren i els arbres es reprodueixen menys», afegeix. Alguns pinyons sí que aconsegueixen germinar, però no sempre progressen si no tenen disponibilitat d’aigua.

En aquest territori, es calcula que hi havia entre 400.000 i 600.000 pinyons per hectàrea. Això equivaldria a uns 15.000 o 20.000pins per hectàrea. No obstant, només n’han crescut uns 1.000. És a dir, una quinzena part del que s’esperava.

Amb la icònica muntanya de Montserrat com a teló de fons, es contempla un paisatge de contrastos. Les zones que es van cremar el 86 es van recuperar a gran velocitat. «Allí, el protagonista és el bosc tancat i dens», exposa Espelta. En canvi, més a prop, es veu un camp més obert: «Hi ha alguns pins i petites illetes de regeneració, però no té res a veure amb el que era comú fa quatre dècades». Aquest nou mosaic natural (i sense presència de l’agricultura) està format per matolls, arbres i herbassars. Amb una imatge per satèl·lit, la diferència es fa encara més evident.

Bona notícia

Aquest canvi de paradigma no és positiu per als boscos, però, sí, per a la creació d’espais oberts que contribueixen a formar aquest mosaic del qual tant es parla. «De cara a la biodiversitat i a evitar incendis forestals de grans dimensions, és una bona notícia», afirma Espelta. Els nous hàbitats que deixen enrere el bosc també obliguen a plantejar què fer amb aquest paisatge. «Hem de decidir si volem valorar-lo i mantenir-lo», suggereix l’especialista.

«Una possibilitat és apostar pels herbívors, tant salvatges com domèstics (ramats), perquè mantinguin l’espai en les condicions actuals», proposa Espelta. ¿I és un problema per al futur del pi blanc a Catalunya, la falta de regeneració ràpida de les arbredes? L’ecòleg forestal està convençut que no: «Les pinedes d’aquesta espècie són majoritàries perquè tenen una gran capacitat per conquerir camps abandonats i terres baixes pròximes a àrees urbanes». A més, els incendis són recurrents, gairebé inherents, en aquest tipus de boscos.

El cas de Paüls

Notícies relacionades

Abatut un home armat després d’irrompre a la comissaria de la policia local de Montornès del Vallès i un agent ferit greu

Prop de 100 persones a l’any acaben en cadira de rodes a Espanya per mals capbussons: «Les conseqüències són devastadores»

L’incendi d’Òdena va afectar una superfície semblant al d’Horta de Sant Joan (Terra Alta) i el Pont de Vilomara (Bages). «En aquests dos punts, no hem estudiat el cas amb la mateixa profunditat que a l’Anoia, però ha passat una cosa similar», afirma Espelta. Aquesta regeneració menor al que diu la teoria es tracta ja d’un patró que es comença a repetir i que no es limita al pi blanc: «És probable que passi amb altres espècies d’arbre mediterrànies».

La incògnita és analitzar què passarà a Paüls (Baix Ebre), on hi va haver un important incendi aquest mes. L’Administració ha planejat algunes actuacions a la zona, però Espelta defensa esperar i veure quina és la dinàmica natural. «És possible que es perdi bosc i que es generi aquest nou paisatge propiciat pel canvi climàtic i tan interessant des del punt de vista de la biodiversitat i també de la prevenció d’incendis», diu. La Generalitat, de fet, preveu realitzar tales puntuals per eliminar bosc i fomentar aquest tipus d’hàbitats. En el cas d’Òdena (cal veure si també en el de Paüls), part de la feina ja l’ha fet la naturalesa després del pas del foc.