Emmanuel de Merode: «El turisme ajudarà a protegir els goril·les»

La missió d'aquest príncep belga no és gens fàcil: des de l'agost del 2008 és el director del Parc Nacional Virunga (República Democràtica del Congo). El parc, que és patrimoni de la Humanitat des del 1979, és l'hàbitat del goril·la de muntanya i una de les zones més conflictives del món. Hi cohabiten goril·les de muntanya

-coneguts com agoril·les de llom platejat- hipopòtams i elefants amb guerrilles rebels congoleses, combatents ruandesos, paramilitars i traficants de carbó vegetal. El genocidi del 1994 a Ruanda va provocar que la guerra s'instal·lés al Congo oriental: el parc és lazona zero del conflicte. Des que el van nomenar director, ha aconseguit que els

guerrillers deixin en pau els goril·les. Tot un èxit.

-Li sóc sincera. No sé per on començar: treballa en un dels llocs més perillosos del món i lluita per salvar el goril·la de muntanya.

-[Riu] Aquest és el parc més ric de l'Àfrica en termes de biodiversitat. El parc va dels 900 als 8.000 metres sobre el nivell del mar. Hi ha glaceres, volcans i tot tipus de vegetació: sabanes, planúries, llacs, aiguamolls,

jungla... És del tot excepcional, però la gent no el coneix perquè és una zona molt conflictiva.

-I que té la població més gran de goril·les de muntanya.

-Sí, però no són els únics que estan en perill d'extinció. Una altra espècie que ha patit molt la guerra és l'hipopòtam. En la dècada dels 80 n'hi havia 27.000 i era la població més important d'hipopòtams del món. ¡El 2005, només en quedaven 350! Els caçadors furtius els maten per la carn. Passa el mateix amb els elefants.

-¿I els goril·les de muntanya?

-Els goril·les de muntanya són part d'una petita població de 720 goril·les que hi ha al món, uns 200 viuen en aquesta serralada. [Els altres 500 viuen entre Uganda i Ruanda, fronteres per on s'estén el Virunga]. El Kabirizi, el grup més nombrós de goril·les, té uns 30 individus. Els últims anys ha tingut cinc nous naixements i cinc morts naturals. El grup Humba ha crescut de nou a 10 components. Pel que veiem, sembla que altres famílies també han sobreviscut a la guerra.

-La Unió Europea vaticina que d'aquí 14 anys, el 2025, els goril·les de muntanya desapareixeran.

-Si volem que els goril·les sobrevisquin, s'han de protegir. Hi ha moltes maneres. Els nostres guardes treballen per a ells, però el turisme, sens dubte, també hi ajuda.

-Però no pot negar que aquest és un dels llocs més perillosos del món. És veritat que, entre el 2001 i el 2002, els exèrcits de Ruanda i Uganda es van retirar del parc, però encara hi ha molts perills.

-[S'agafa uns segons] No sé si és el lloc més perillós del món, però els grups armats segueixen presents al parc. El genocidi de Ruanda va provocar que la guerra no hagi acabat: els hutus de les Forces Democràtiques per a l'Alliberament de Ruanda (FDLR) es van amagar aquí. També hi ha els mai-mai, un grup bastant bel·licós que extorsiona la població rural i que realitza pesca i cacera il·legal. Fa menys d'un any van matar vuit persones a prop de la nostra estació del nord.

-Els seus guardes són locals i, fins fa poc, era el grup armat més vulnerable del parc.

-Això està canviant. Gràcies a l'ajuda de la Unió Europea i de la gent que ens visita, cada vegada estan més ben preparats i tenen més bons equips.

-El carbó és el principal combustible per als habitants que envolten el parc, uns dos milions de persones. ¿Com actuen davant dels traficants de carbó vegetal que estan provocant la desforestació del parc?

-És veritat: aquesta gent no està contenta amb el que fem. El 2007 van matar amb acarnissament 10 goril·les. ¿Se'n recorda de les imatges d'una goril·la lligada de mans? Van pensar que si ells mataven els goril·les els guardes abandonarien el parc i ells tindrien el camí obert. No ha sigut així. Els guardes estan més motivats i hem posat en marxa programes amb la població perquè substitueixi el carbó per altres energies.

-¿Com arriba un membre de la reialesa belga aquí?

-Vaig arribar al Congo el 1993. Sóc antropòleg i estudiava un doctorat. Vaig treballar al Parc Nacional Virunga com a mànager de projectes. En aquell moment, ajudava les autoritats del parc a treballar amb oenagés. El Govern del Congo em va demanar que em fes càrrec del parc l'agost del 2008.

-I no hi va arribar en un moment fàcil: els rebels congolesos s'havien apropiat part del parc. Vostè va negociar un acord sense precedents amb el líder rebel congolès Laurent Nkunda i va aconseguir que els seus guardes tornessin a la feina i poguessin traçar els goril·les. ¿Segueixen tenint tractes amb els grups armats?

-No negociem amb els grups ar-

mats. Representem el Govern al parc i hem de vigilar molt la manera de tractar-los. Aquella vegada em van autoritzar per tractar amb els rebels, però va ser una situació molt particular. La zona on viuen els goril·les de muntanya va estar controlada durant 14 mesos pels rebels i gairebé els perdem. El Govern va decidir que el patrimoni mundial era més important que la política immediata i em van autoritzar a negociar amb ells.

-Va aconseguir que Nkunda, conegut per la seva ferocitat, declarés la pau als goril·les i actualment insisteix que els turistes poden visitar el parc.

-Miri, la Unió Europea ha donat fons al parc i el turisme ha començat a venir. Els diners del turisme ens ajuden a donar suport als guardes: millorem els seus salaris, tenen millor entrenament, suport mèdic i això fa que els sigui més fàcil treballar. Estan més motivats que abans i poden escolaritzar els seus fills. Actualment cobren entre 50 i 80 dòlars. No és gaire, però abans era gairebé res. Des del 1994, han mort 130 guardaparcs fent la seva feina.

-¿Reben suport del Govern?

-Part del salari dels guardaparcs és pagat pel Govern. Rebem 130.000 dòlars a l'any del Govern, que és molt per a un país que té moltes altres prioritats. A més, quan tenim qualsevol problema amb els grups armats, o amb gent que vol vendre la seva terra per guanyar diners, el Govern sempre ens dóna el seu suport.

-¿Com se'ls pot ajudar des de l'exterior?

-Hem desenvolupat una pàgina web i la gent pot decidir com ens ajuda. Si vol donar diners, pot escollir exactament com vol que s'inverteixin: material per als guardaparcs, ajuda mèdica... Però necessitem que vinguin a conèixer el parc.

-A la web (www.gorillacd.org) hi ha un bloc en què es narren des d'erupcions volcàniques, atacs dels mai-mai, naixements de petits goril·les o situacions familiars dels guardaparcs.

-Sí, és una de les nostres grans apostes i està funcionant. Els mateixos guardaparcs tenen un bloc en què expliquen el seu dia a dia.

Notícies relacionades

El 60% d’infeccions emergents tenen origen animal: «Els veterinaris som clau en les crisis sanitàries»

Sanitaris demostren la revenda de cites per homologar els títols

-¿Garanteix la seguretat dels seus visitants?

-Miri, aquest no és un lloc segur. Som nosaltres els que fem que sigui segur. Es poden visitar els goril·les de manera segura perquè els guardaparcs escorten tots els visitants. També es poden veure els volcans en erupció. Sis dels volcans estan apagats, però dos són els més actius de l'Àfrica, el Nyamulagira i el Nyiragongo. Vinguin al parc a visitar-nos i així podran ajudaran els goril·les. H