Adéu als faigs i els avets

Els boscos ibèrics necessitats de temperatures suaus i pluviometria abundant, com els avetars, les fagedes i les pinedes de pi roig i pi negre, acabaran parapetats en uns quants racons aïllats o bé desapareixeran completament si les temperatures segueixen progressant i la pluviometria es redueix, tal com auguren les principals projeccions sobre el canvi climàtic. El procés ja està en marxa, i de tres a quatre graus serien suficients per canviar completament el mapa forestal d'Espanya i Portugal. No és exagerat pensar en un Montseny sense faigs ni avets i, en canvi, colonitzat per alzines sureres i alzines.

Això és almenys el que sosté l'Atles sobre idoneïtat topoclimàtica de llenyoses, la primera anàlisi exhaustiva de la situació actual i les perspectives de les principals espècies forestals de la península Ibèrica. L'atles, accessible a internet (www.opengis.uab.cat/IdoneitatPI/index.html), l'han desenvolupat investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). «Si fa més calor, les espècies més eurosiberianes es veuran obligades a progressar en altura, per buscar cotes més elevades i fresques, o bé a emigrar cap al nord», resumeixen Miquel Ninyerola i Josep M. Serra, coordinadors del treball.

RESOLUCIÓ MOLT PRECISA / Per a la confecció de l'atles digital s'ha analitzat primer quins són els requisits propicis per a diferents espècies -depenent de la pluja i de la temperatura-; després s'han localitzat en un mapa actual i, finalment, s'ha calculat quins territoris podrien ocupar les mateixes espècies amb un augment de la temperatura de quatre graus i una reducció mitjana de la pluja de 100 litres per metre quadrat. La resolució és extrema (200 metres per píxel).

El treball permet observar alguns casos molt concrets. Les fagedes dels Ports de Tortosa, Montejo de la Sierra (Madrid), Sierra de la Demanda (Rioja) i Serra da Estrela (Portugal), així com els boscos d'avets del Montseny i la serra de Guara (Osca), es troben en el límit meridional de la seva distribució europea. Això significa que més al sud cap de les dues espècies pot créixer perquè o bé fa massa calor o bé no plou prou. Estan en perill. «Un empitjorament de les condicions els donaria el cop de gràcia», insisteix un dels coordinadors de l'atles, Josep M. Serra.

EL REFUGI PIRINENC / Únicament les poblacions de faigs i avets situades al Pirineu tindrien la possibilitat de colonitzar territoris més elevats, possiblement a costa dels prats de muntanya. El 70% de les parcel·les ocupades actualment per fagedes, segons les dades de l'Inventari Forestal Nacional, tindran d'aquí 50 anys unes condicions climàtiques que faran impossible la supervivència de l'espècie. En el cas dels avets, amb un territori molt més reduït, el percentatge és del 20%.

Notícies relacionades

Catalunya només disposa del 20% de l'energia verda necessària per a 2030

Els atacants de la mesquita de Piera van utilitzar un accelerador de propagació del foc i coneixien el lloc

És possible que alguns boscos humits desenvolupin una resistència a climes més àrids i puguin adaptar-se als nous temps, diu Josep M. Serra, però és d'il·lusos pensar que aquesta serà la tònica. Encara que lògicament influirà també el tipus de gestió forestal i l'impacte humà, afegeix Ninyerola, el que serà fonamental sempre són les temperatures i la disponibilitat d'aigua que hi hagi.

MOLTS MÉS MATOLLS / Els territoris ocupats per les espècies més fredes podrien ser ocupats per arbres de climes més mediterranis, com l'alzina surera, l'olivera silvestre, el pi blanc, el pi pinyoner i, possiblement, l'alzina i el roure de fulla petita. En qualsevol cas, el balanç serà negatiu perquè aquestes, al seu torn, seran substituïdes des del sud per formacions encara menys exigents. «Haurem d'acostumar-nos a viure amb el matoll», resumeix Francisco Lloret, investigador del CREAF. I també haurem d'habituar-nos als incendis, perquè augmentarà el nombre de dies càlids a l'estiu, conclouen els autors d'aquest atles.