Tortugues in vitro

Són una de les moltes espècies protegides que habiten el Mediterrani. Estan amenaçades per la urbanització de les platges, per la gran presència de banyistes, per les xarxes de pesca i els forabords, pels plàstics i els residus tòxics que arriben al mar. Tot i la seva gran envergadura i l'aparent resistència, la tortuga babaua (Caretta caretta, en el seu nom científic) ho té molt difícil per sobreviure si persisteixen les condicions actuals.

No se sap quantes tortugues queden, però, perquè us feu una idea de les dificultats que afronten, aquí tenim una dada: «Les postes d'ous són d'unes 1.500 unitats, quan haurien de ser d'entre 20.000 i 30.000». I les que neixen -«el primer any de vida és d'alt risc»- s'enfronten després a tots els perills ja esmentats. Ho diu Ferran Alegre, veterinari i president del Centre de Recuperació d'Animals Marins (CRAM), que ahir va presentar un programa, pioner al món, encaminat a aconseguir la reproducció assistida d'aquesta espècie. Els primers resultats es podrien obtenir «d'aquí uns cinc anys», calcula el científic.

Les tortugues in vitro «no són la panacea ni la solució definitiva», però, si arriben a ser viables, suposaran una important contribució. Durant els pròxims dos anys, l'equip de la fundació CRAM investigarà els cicles reproductius de les tortugues (les femelles només són fèrtils durant unes quantes setmanes en períodes d'entre 1 i 3 anys) i emmagatzemarà material per crear un banc de semen. Després, s'abordaran les fases d'inseminació i posta d'ous controlada, «un dels punts més delicats del procés», adverteix Alegre.

Súper López i Massa Gran

Notícies relacionades

Arbovirosi: com prevenir les malalties transmeses per les picades de mosquits

La llei automatitza el reconeixement del 33% de discapacitat

El programa compta amb la inestimable participació de Súper López, una tortuga que va arribar a l'estiu -per segona vegada en la seva vida- al centre que el CRAM té al Prat de Llobregat (Baix Llobregat). «Una barca li havia provocat una lesió a la closca i una fractura medul·lar, que li impedeix moure les aletes posteriors», expliquen els seus cuidadors. Una altra de les voluntàries és la veterana Massa Gran, que durant molts anys va viure en una peixateria de la Barceloneta, a Barcelona, i que resideix a les instal·lacions del CRAM des del 1996. Totes dues són sotmeses, periòdicament, a ecografies i analítiques de sang per determinar el seu període fèrtil.

Si la investigació prospera i Súper López i Massa Gran arriben a ser mares algun dia, les seves cries viuran en captivitat fins que aconsegueixin un pes òptim. L'important és que, mentrestant, vagin canviant les condicions que hi ha al seu hàbitat. «Estem estudiant, amb els pescadors, nous tipus d'hams i de xarxes», diu el president del centre.