Les dones del Papa

Això no es pot negar. Com fa 2.000 anys, avui, quan gairebé s'ha complert la primera dècada del segle XXI, el Vaticà continua sent un Estat dominat pels homes. Malgrat això, i tot i que l'Església continua inamovible en la seva negativa a l'ordenació de dones, aquestes cada vegada guanyen més terreny en les tasques vaticanes. Tant en nombre com en importància.

Ho diuen, molt clarament, les dades. Segons l'últim cens disponible (2008), al Vaticà hi treballen 4.626 empleats en les més diverses ocupacions, dels quals 831 són dones, gairebé el 18%. El 2000, només n'hi havia 593, una xifra igualment estratosfèrica comparada amb les poques desenes que treballaven al Vaticà fa 30 anys.

El càrrec més alt on ha arribat una dona en l'exigent (i masculí) escalafó vaticà és a subsecretària (càrrec que equival a un número tres en una congregació o consell pontifici). Hi ha dos casos: sor Enrica Rossana, de 71 anys, i Flaminia Giovanelli, de 62 anys. Aquesta última, experta en Economia, va aconseguir un doble èxit: sent dona i sense ser religiosa, és des del gener subsecretària del Consell Pontifici de Justícia i Pau.

TASQUES DOMÈSTIQUES «Perquè, això sí, de religioses sempre n'hi ha hagut al Vaticà. La majoria de vegades, els encarregaven tasques humils, domèstiques, com la porteria, la cuina o fer-se càrrec de la neteja», explica Lina Petri, empleada de l'oficina de comunicació del Vaticà des de fa 25 anys.

A poc a poc també les laiques van anar ingressant en el bressol del poder eclesial i ara estan escalant posicions. «L'augment de la presència i el pes de les dones obeeix a una estratègia: el papa Benet XVI vol veure més dones al Vaticà», explica a aquest diari Giovanni Maria Vian, director deL'Osservatore Romano.

De aquí ve que a la redacció que dirigeix Vian per primera vegada en els 150 anys d'història del diari del Papa hi hagi aparegut una dona: Silvia Guidi. I que des de fa quatre anys al capdavant de la Filmoteca Vaticana hi hagi Claudia di Giovanni. A més a més de Barbara Frale, que treballa en l'enigmàtic Arxiu Secret del Vaticà.

O Barbara Jatta, responsable dels Gravats a la Biblioteca Apostòlica Vaticana. O Micol Forti, responsable de la secció d'art contemporani dels Museus Vaticans. Així com Eurosia Bertolassi, mà dreta del secretari d'Estat, Tarcisio Bertone, és a dir, una d'aquelles eminències grises de les quals es parla molt i se'n sap ben poc.

CANVI DE TENDÈNCIA «La inversió de la tendència es remunta al Concili Vaticà II del 1965, quan la Santa Seu es va obrir a la presència de les dones dins del Vaticà. Però s'ha avançat molt amb Benet XVI i abans, durant els últims anys de pontificat de Joan Pau II (autor de Mulieris Dignitatem, l'únic document sobre les dones en més de 2.000 anys d'història eclesial)», explica el vaticanista Ignazio Ingrao.

Notícies relacionades

GUDRUN SAILER: "La primera empleada laica va ser una arqueòloga alemanya i jueva"

SILVIA GUIDI: «És una redacció menys estressant que les altres»

De totes maneres, la situació està molt lluny de ser igualitària. La majoria de les dones que treballen al Vaticà es troben entre els nivells 5 i 7 en un sistema funcionarial de 10 nivells. A més, a això s'hi ha de sumar que els càrrecs més alts dins del Vaticà estan exclosos d'aquest sistema. De fet, avui en dia no hi ha cap dona que treballi com a ministra o viceministra o que estigui a càrrec, per exemple, d'alguna de les nou congregacions, dels tres tribunals o dels onze consells pontificis. Una influent excepció és la nord-americana Mary Ann Glendon, professora de Dret a la Universitat de Harvard i actual presidenta de l'Acadèmia Pontifícia per a les Ciències Socials, una institució autònoma de la Santa Seu, que promociona la doctrina social vaticana.

El perquè d'aquesta situació l'explica Ingrao: «La qüestió és que, a nivell jurídic, l'accés a alguns càrrecs només es permet a les persones que estan ordenades». I això no ha canviat gens amb Benet XVI: les dones continuen sense poder ser ordenades sacerdotesses.