Una tradició qüestionada

Monumental tarda de senyeres

'Els Segadors' obre l'última corrida a la plaça de Barcelona abans de la votació del Parlament

Diversos aficionats clamen contra el possible veto dels toros, ahir a la Monumental al final del passeig.

Diversos aficionats clamen contra el possible veto dels toros, ahir a la Monumental al final del passeig. / FERRAN NADEU

2
Es llegeix en minuts
Ó. T.
BARCELONA

Quan el clarinetista Francesc Vidal va agafar la carpeta amb el repertori de la tarda, la partitura d'Els Segadors li va deixar clar que la d'ahir no seria una corrida més: «Fa vuit anys que toco a la banda de música de la plaça i no l'havíem interpretat mai. Deu ser per això de la prohibició».

En efecte. L'última corrida a la Monumental de Barcelona abans que el Parlament es pronunciï dimecres sobre la iniciativa per l'abolició dels toros va ser, des del passeig, una encesa reivindicació de la catalanitat de la festa. Una dotzena de senyeres onejaven en el moment en què els destres El Fandi, Alejandro Talavante i El Cid –que va ocupar el lloc de Francisco Rivera Ordóñez, lesionat– van sortir a la plaça al so de l'himne de Catalunya. Al sentir les notes, el públic es va posar dret i va guardar silenci en una actitud de respecte que enorgulliria els defensors de l'Estatut. La desfilada de les quadrilles es va acabar amb l'aparició de 40 aficionats que enarboraven pancartes quadribarrades amb lemes com«Volem toros a Catalunya». La grada, emocionada, va respondre amb aplaudiments i fervorosos crits de«llibertat, llibertat».

Un terç d'entrada

La Monumental no va tenir ahir l'entrada que desitjaven els defensors de la festa: només es va cobrir un terç de l'aforament. Els assistents, no obstant, van poder disfrutar d'una tarda emocionant en què El Fandi i El Cid van sortir per la porta gran portant, és clar, dues senyeres. La bandera catalana, un element gens habitual a la plaça fins a aquesta temporada, va ser ahir protagonista.

La corrida va tenir un pròleg tens al peu del cós amb les concentracions dels taurins i els antitaurins. Al costat Llobregat del carrer de Marina, uns 40 defensors radicals dels drets dels animals –la plataforma impulsora de la iniciativa abolicionista es va desmarcar d'ells fa temps– corejaven eslògans com «la tortura no és art ni és cultura»i proferien insults.

A sis carrils, al costat Besòs, uns 150 aficionats a la lídia –en general més cortesos, potser per l'edat– cridaven«toros, sí; política, no», amb pancartes com «Volem la nostra cultura taurina». La consigna era no perdre la calma.«Encara que et diguin assassí,

Notícies relacionades

tu no contestis, que el que busquen és bronca», amonestava una dona a la seva parella. Entre aquest grup, al qual es va sumar el torero català Serafín Marín, el predomini de les senyeres era rotund, cosa que no va evitar que un dels organitzadors hagués de demanar a un senyor d'edat que es guardés una rojigualda preconstitucional molt descolorida.

Rere seu, un veterà aficionat que es disposava a entrar a la plaça va esbossar una ganyoeta de disgust:«Molts crits i moltes banderes, però desgraciadament som quatre».