ANDREU MORENO: "Els jutges van a pinyó fix: si hi ha desacord, per a la dona"

Després de separar-se de la seva exdona, amb qui es va casar el 2001, van passar dos anys sense formalitzar la ruptura i compartint la custòdia de les seves dues filles, que llavors tenien 1 i 3 anys.«L'únic que no he fet amb les meves filles és parir-les i alletar-les»,explica. El problema va sorgir al decidir separar-se legalment. L'Andreu va demanar la custòdia compartida i la resposta de la seva exdona va ser que«una amiga psicòloga li havia dit que això no era bo». Llavors ell va trucar a la porta d'un advocat, que, d'entrada, no el va animar:«El primer que em va dir és que no em donarien la custòdia i que era millor ser pràctic i obtenir un bon acord».

L'Andreu va plantejar que si la custòdia compartida havia funcionat durant dos anys, no tenia sentit no seguir igual. Però el jutge va dictar mesures provisionals en què va rebutjar les aspiracions del pare:«Va entrar a la sala i va dir d'entrada: 'A ningú li estranyarà que no concedeixi la custòdia compartida'». Es va establir el clàssic règim de visites sense fer cas de la petició del demandant de fer un informe psicosocial del cas. L'Andreu va presentar recurs a l'Audiència de Barcelona, que sí que va entendre necessari consultar els experts.«L'informe va ser contundent i em van concedir la custòdia compartida, per la senzilla raó que fins llavors havien actuat a pinyó fix».

L'experiència d'aquest pare és que els jutges, per norma, decideixen que«si hi ha desacord, els fills per a la dona», cosa que desanima molts homes a l'hora de seguir lluitant. A ell no.«Ho vaig fer per les meves filles i també per mi, per poder estar amb elles. Però ¿és egoisme voler estar amb les teves filles?».

Notícies relacionades

Trenta nens tutelats s’han escapat més de dos dies aquest mes

‘Boomers’ vetats a la discoteca

Avui la realitat s'assembla a la dels dos primers anys després de la separació, però pel camí s'ha viscut un procés «molt destructiu». L'Andreu maleeix els pares que usen la petició de custòdia com a xantatge i demana al col·lectiu feminista que es posi al seu costat «perquè la societat ha canviat i les dones han de poder treballar, alliberar-se, i la sobreprotecció d'haver de treballar i carregar amb els fills les perjudica».

Per això creu que la llei que neix avui és «covarda» perquè no es mulla per la custòdia compartida. «Molts homes estem implicats, però acabem rebent sense que ens donin ni tan sols la paraula». F. M.