Els lladres 'pijos'

S'avorrien. Eren rics i s'avorrien. Eren rics i probablement ja havien esgotat totes les possibilitats de diversió dels nens rics, o els semblaven gastades sense haver-les esgotat, o potser ni una cosa ni l'altra i senzillament eren creatius; pot significar qualsevol cosa el desig d'«experimentar sensacions noves»que els quatre joves de Madrid, ben educats, de bona família, amb tota seguretat sense gaires problemes a la vida, van enarborar una vegada detinguts per justificar que durant els últims mesos, per combatre el tedi, haguessin forçat l'entrada en 28 cases –vint-i-vuit, amb totes les lletres (s'avorrien molt)– per robar. Per descomptat, res del que van furtar ho necessitaven. Necessitaven diversió.

Que es tractava d'una alternativa d'oci està reflectit en detalls com que ni tan sols planejaven els robatoris, ni escollien per endavant els objectius, ni vigilaven, ni analitzaven les cases per saber quan hi eren o no els propietaris, o per on podien entrar; simplement es reunien, xerraven, pot ser que riguessin, i després improvisaven. Improvisar: així circula adrenalina. No diu menys que els articles que robaven els amaguessin tots en un garatge, i que d'alguns se'n desfessin regalant-los a amics, o coneguts, i que probablement en cap moment consideressin seriosament la possibilitat de vendre'ls, de col·locar-los al mercat negre. Error: van acudir al mercat de segona mà.

Un quartet d'aficionats

Cap dels quatre amics tenia més de 21 anys. I eren atlètics: esportistes i àgils. De manera que, a diferència dels veterans amb els atributs afeblits, que necessiten eines, per exemple, per arribar a un segon pis

–una escala, un llaç–, els joves del tedi, potser perquè entre les diversions esgotades hi havia el gimnàs, podien escalar murs, pujar fins a un segon pels seus propis mitjans. Potser per això podien improvisar.

Notícies relacionades

El 50% de nens amb una malaltia rara no té un diagnòstic

BCN duplica la capacitat per celebrar judicis ràpids amb quatre jutjats

El seu principal problema, i el que ha acabat amb els seus gimnàstics cossos a comissaria, era aquest: que no eren professionals. De manera que quan van començar a créixer les denúncies per robatoris a les poblacions de Majadahonda i Villanueva de la Cañada, a l'àrea metropolitana de Madrid, i una vegada posada en marxa la investigació, als agents de la Guàrdia Civil no els va costar gaire descobrir patrons (que es robava de nit, que no els importava que hi hagués gent a casa), i després de rebuscar entre les botigues de segona mà i trobar alguns dels objectes furtats el menys difícil de tot va ser trobar els avorrits. Els joves avorrits que robaven només per diversió.

Tres dels sospitosos van ser detinguts el 2 de juny, i l'últim, fa uns quants dies. Tres són a la presó i un, menor d'edat, en un centre d'internament per a menors. Al garatge, el més semblant a un amagatall que tenien els bandits de l'avorriment, els agents hi van trobar el botí.