«Ningú em fa mala cara per marxar abans»

Com moltes famílies franceses, el matrimoni format per Jean-Michel Rinfray i Béatrice Laubier té tres fills. Clara, de 10 anys, Justine, de 8, i el petit Armel, de 2. Per a tots dos, la tercera criatura no era negociable. Seguir treballant, tampoc.

«La família és un factor de realització personal molt important, igual que tenir una feina gratificant. Per ser feliç necessito un equilibri entre les dues coses», sosté Jean-Michel. Responsable informàtic a la SNCF, la Renfe francesa, aquest pare a la quarantena està disposat a alentir la seva carrera per ocupar-se dels seus fills.

Dos dies a la setmana entra a la feina a les vuit del matí per sortir-ne a les cinc –es ventila la pausa del dinar en mitja hora– i agafar el tren que el porta de París al nucli de la perifèria on resideix. A les sis va a buscar Armel a la guarderia i les seves filles a l'escola.

A partir d'aquí comença la marató deures-bany-sopar fins que arriba Béatrice, a les vuit del vespre. Molts dies el petit ja dorm. «La forma de compensar aquesta absència ha sigut reduir la jornada». Directora de projecte en la secció financera de les galeries Lafayette, treballa quatre dies a la setmana. El dimecres, dia de descans per als nens de primària, es queda a casa.

Paga un preu. «Sempre hi ha algú a la feina que et culpabilitza, però no sóc l'única amb aquest règim, i si he escollit tenir fills no és perquè estiguin sempre amb una cangur», argumenta Béatrice. El marit, en canvi, no se sent penalitzat: «A la meva empresa ningú em mira malament per començar abans per sortir aviat. Estic envoltat de companys amb tres fills que ho fan». El repartiment d'horaris i tasques domèstiques dels Rinfray permet que només necessitin cangur un parell de dies a la setmana. L'Estat els torna el 50% dels càrrecs (sou més seguretat social) que suposa l'empleada.

Subvencions

Notícies relacionades

Arbovirosi: com prevenir les malalties transmeses per les picades de mosquits

La llei automatitza el reconeixement del 33% de discapacitat

No és l'única ajuda que reben per contribuir que França encapçali la fertilitat europea. El sistema fomenta la conciliació. Fins que Armel compleixi 3 anys, Béatrice rebrà 300 euros al mes per haver-se reduït la jornada. Aquesta quantitat s'afegeix als 300 euros mensuals que sumen les subvencions pels tres fills. Amb això paga de sobres la guarderia, que per ser família nombrosa costa al mes 360 en lloc de 600 euros.

Si no existissin les ajudes, els Rinfray haurien tingut igualment Armel. Els seus sous els ho permeten. Així que el que més aprecia aquesta família de classe mitjana són les «facilitats» del sistema francès, com la setmana laboral de 35 hores, que els permet acumular molts dies lliures a l'any, l'accés automàtic a la guarderia o el servei d'acollida de l'escola en les freqüents vacances escolars. Es diria el paradís, si no estigués amenaçat per la crisi.