La desaparició del bo retrata el drama de les llengües en perill

És més o menys de domini públic que de les 6.000 llengües que hi ha al món la meitat estan en perill d’extinció, i segons els científics el més probable és que desapareguin abans de 100 anys, és a dir a un ritme de 30 per any. Tenint en compte aquest fet, no seria sensat ni raonable caure en la temptació de descartar-ho per obvi i no parlar-ne a propòsit de la mort, que ha tingut lloc aquesta setmana, de l’anciana Boa Sr, de 85 anys d’edat, última representant d’un poble indígena únic de les illes Andaman, a l’Índia, i última persona, sobretot, que dominava la llengua bo. Ha mort un idioma. Ha mort una cultura. Ha mort una manera d’entendre el món.

La desaparició de l’àvia Sr ha tornat a cridar l’atenció sobre la desaparició de les llengües natives, i de passada sobre els que ho consideren un problema prou important per intentar fer-hi alguna cosa: oenagés, investigadors, acadèmics. El projecte Sorosoro de la Fundació Chirac, per exemple, fa més d’un any que treballa en l’elaboració d’una enciclopèdia visual de les llengües, enviant investigadors a llocs on les cultures estan amenaçades (l’Àfrica i Amèrica, sobretot) i registrant en vídeo les cares i les veus dels seus últims representants. Una espècie d’atles de la supervivència.

L’ORGULL DELS POBLES / «El que busquem és preservar la diversitat –diu Rozenn Milin, responsable del projecte–. Quan desapareix una llengua es perd una manera de veure el món, una cosmologia, una religió, tota la saviesa que conté. Personalment, no hi ha res que em faci més por que un món on tothom tingui la mateixa cultura. Preservar les llengües i les cultures equival a preservar l’orgull dels pobles, cosa que contribueix al diàleg i per tant a mantenir la pau».

Milin és francesa però la seva llengua materna és el bretó; una de les 3.000 llengües amenaçades. «L’argument que les coses serien més simples si tothom parlés el mateix idioma és estúpid –diu–. La república de Vanuatu, per exemple. Un estat diminut al Pacífic. Allà es registra la diversitat lingüística més gran del món, 300.000 habitants i un centenar de llengües en total. I no hi ha hagut mai cap guerra. Ruanda, en canvi, l’únic país monolingüe que hi ha a l’Àfrica, va ser l’escenari d’un dels pitjors conflictes que es van produir al segle XX. Parlar el mateix idioma, doncs, no va evitar que s’exterminessin».

L’ÀFRICA, TERRITORI MINAT / Lingüistes i antropòlegs condemnen sense embuts els estats que segueixen aplicant una de les polítiques més nocives: la imposició d’un idioma nacional. «Austràlia és un país en què nombroses llengües aborígens estan actualment a punt d’extingir-se –explica Fiona Watson, de Survival International, l’oenagé que va divulgar la notícia de la mort de Boa Sr–. No fa gaire temps allà obligaven aquestes persones a anar a internats on només s’hi ensenyava anglès. La llengua era un instrument de dominació, i així passa actualment a moltíssims països africans».

Notícies relacionades

¿Quin dia és el canvi d’hora a Espanya? L’horari d’hivern 2025 és a tocar

Un tren convectiu i una tempesta estacionària: així s’ha format i ha agafat força el temporal del sud de Catalunya

Watson és especialista en llengües de l’Amèrica del Sud, però reconeix que l’Àfrica és el terreny minat per excel·lència: de les 3.000 llengües que se suposa que desapareixeran aquest segle, 2.000 pertanyen a pobles indígenes africans. Els experts admeten que és impossible evitar la desaparició de la major part d’aquest patrimoni, i és en aquest ordre d’idees en què el projecte Sorosoro és valuós. «La major part no són llengües escrites, de manera que quan desapareixen és del tot impossible recuperar-les –diu Milin–. El llatí és un idioma desaparegut, però si volguéssim el podríem tornar a parlar perquè està documentat. En això consisteix el nostre projecte: documentar llengües perquè no morin del tot».

Mark Abley, autor del llibreAquí se habla, cita una frase del lingüista Kenneth Hale: «Cada vegada que perdem una llengua és com si caigués una bomba al Louvre». La idea, en aquest cas, és que la bomba causi el mínim dany possible.