"És difícil descriure com viure amb 20 euros a la setmana", diuen la Rosa i el Manel

Estan aclaparats per l'efecte d'una senzilla, honesta carta publicada ahir, dijous, a EL PERIÓDICO. La Rosa i el Manel, un jove matrimoni de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental) amb una filla, Desiré, de 4 anys, han rebut una allau de reaccions de solidaritat i oferiments d'ajuda després que la seva veïna, Arantxa Bernaldo, descrivís el seu cas, un dels centenars de milers que existeixen a Espanya de gent a qui la crisi i l'atur han abocat a la pobresa.

"És difícil descriure com viure amb 20 euros a la setmana", diuen tots dos, a la plaça de l'Ajuntament del poble on viuen. De fet, els fa vergonya explicar-ho, i no volen sortir reconeixibles a les fotos. Tampoc es presten que els gravin dels nombrosos programes de televisió que ja els han trucat ja. “No volem beneficiar-nos de la carta d'Arantxa, de les ajudes que rebem ara. Només volem explicar una situació que vivim bona part dels quatre milions d'aturats a Espanya.”

421 euros al mes

La Rosa, de 24 anys, ha començat a treballar aquesta tarda en tasques de neteja en una escola, encara que de moment només és una suplència de tres dies. Al Manel, de 31 anys i paleta de professió, l'han trucat de l'Ajuntament per interessar-se pel seu cas, però de moment els seus dos anys en l'atur no han acabat. La família rep un subestat de 421 euros mensuals que va directament al banc, on encara s'estan portant bé amb ells, ja que la seva hipoteca puja en realitat a més de 1.000 euros.

Notícies relacionades

Arbovirosi: com prevenir les malalties transmeses per les picades de mosquits

La llei automatitza el reconeixement del 33% de discapacitat

Els únics diners de què disposen són una petita ajuda de Càritas, a més d'arròs o llet que els donen, mentre que veïns com Arantxa els preparen a vegades algun àpat. La carta d'Arantxa (ayudamanelrosa@hotmail.com) va fer efecte entre els lectors d'EL PERIÓDICO.

Han arribat uns 300 euros de desconeguts al compte que ella els va obrir i hi ha molts oferiments de roba, mobles i altres utensilis. La Rosa i el Manel ja han quedat amb l'assistenta social que tot això ho entregaran per distribuir-ho entre més veïns necessitats del poble. Perquè, insisteixen: “No som els únics. Hi ha moltíssims casos com el nostre, i bastant pitjors.”