SUCCESSOS

Moren dos muntanyencs per una allau mentre escalaven a Boí

Els alpinistes es van veure sorpresos en plena ascensió pel gel

1
Es llegeix en minuts
LAURA GORDÓ
LA VALL DE BOÍ

«Estàvem penjats en una paret quan vam sentir un soroll estrepitós. Al girar-nos ja vam veure una gran acumulació de neu i pedres que baixaven per la roca. Va ser horrible, de seguida vaig pensar que ells eren a sota». Així descriu l’alpinista Josep Grau l’allau d’ahir a la Presa de Cavallers de la Vall de Boí, que va acabar amb la vida de dos escaladors que practicaven l’escalada en gel.

El Josep i el seu company, Francisco Navarro, van ser testimonis directes de l’accident des de la roca de davant. La nit anterior havien estat parlant en un bar de Barruera. «Vam estar comentant les vies que escalaríem l’endemà. Era imprevisible que hi hagués una allau», va dir Francisco a l’arribar al seu cotxe, poc després de l’accident.

El risc d’allaus era baix, de dos sobre cinc, però, segons altres alpinistes que eren ahir a la zona, la paret on es va precipitar l’allau està orientada a l’est i per tant li havia tocat el sol des de primera hora del matí. L’allau es va produir cap a les dotze del migdia.

Notícies relacionades

EXPERIMENTATS Les víctimes, una ­noia de 34 anys d’origen anglès i un home de 54 d’Amposta, eren ­al­pinistes experimentats. Estaven acabant la via d’escalada quan els va ­sorprendre l’allau, en un dels trams fàcils, on no és necessari anar lligat, i la neu els va arrossegar 300 metres.

A qui no va arrossegar la massa de neu va ser als cinc bombers en pràc­tiques que estaven penjats a la mateixa paret, però uns metres més avall. Els cossos sense vida dels ­muntanyencs van ser traslladats poc ­després en helicòpter a l’Hospital ­Comarcal del Pallars Jussà, ja que la zona de l’accident era de difícil ­accés. La Generalitat va activar ahir el pla Procicat pel perill d’allaus, que segueix vigent avui tenint en ­compte les condicions me­teorològiques.