Les illes Galápagos combaten dos segles d'espoliació humana

Durant quatre milions d'anys, tortugues, iguanes, mims i pinsans van evolucionar a les illes Galápagagos sense competidors. No obstant, menys de 200 anys de colonització humana han estat suficients per portar aquest excepcional ecosistema a un estat crític. L'arxipèlag, emplaçat a l'oceà Pacífic a 1.000 qui-

lòmetres de la costa equatoriana, va proporcionar al jove Darwin algunes de les evidències crucials per a la teoria de l'evolució.

"Per si mateix, l'ecosistema de les illes seria inviable: és necessari un esforç continu de conservació". Així resumeix la situació actual Sixto Naranjo, coordinador del parc nacional Galápagos. Al parc, que justament aquest any celebra el cinquantenari de la seva fundació, s'hi han posat totes les esperances.

DESCOBRIMENT CASUAL

Les illes, descobertes per casualitat al segle XVI, no van ser habitades fins als anys 30 del XIX. Des d'aleshores, la pressió humana n'ha modificat l'ecosistema fins al punt que el 2007 la Unesco les va incloure a la llista del patrimoni de la humanitat en perill. "El parc protegeix el 97% del territori terrestre i 138.000 quilòmetres quadrats de reserva marina --explica Naranjo--. És una de les àrees més protegides del món, però no s'ha d'abaixar la guàrdia".

Quan Darwin va arribar a les Galápagos, les tortugues endèmiques ja havien estat destruïdes, engolides per pirates i baleners. "A l'illa Española només n'hi havia 15 exemplars el 1975. Aquest gener, amb l'última reintroducció, hem arribat fins als 1.600". Actualment, els ous són portats a un centre de cria a Santa Cruz i les petites tortugues no són reintroduïdes en l'entorn natural fins que tenen 4 o 5 anys i es valen per si mateixes.

Aquest és un exemple del treball de precisió necessari per conservar les Galápagos. Un altre és la defensa de les espècies autòctones davant l'empenta de cabres, gats, rates i porcs assilvestrats que arrasen amb els recursos i amb altres animals. "Després d'anys de caceres per terra i amb helicòpter, hem eradicat les cabres del nord de la Isabela --prossegueix el coordinador--. La vegetació està començant a recuperar-se i apareixen nous nius de tortuga".

PRESSIONS

Notícies relacionades

"Sempre estàs en el punt de mira"

Tot el que implica modificar el DNI

No obstant, l'home és l'espècie invasora amb més impacte. "Vam rebre pressions dels municipis per urbanitzar àrees del parc", assegura Naranjo. La pesca furtiva de cogombre de mar i taurons, tots dos molt cobejats a Orient, representa una altra plaga, tot i que ja s'han posat en marxa diversos programes perquè els pescadors es reconverteixin al turisme ecològic. Entre els habitants també és palpable la preocupació que la nova Constitució equatoriana derogui les estrictes regles d'accés a les illes. Això facilitaria la immigració i incrementaria encara més la pressió. De fet, les illes Galápagos tenen prop de 30.000 habitants, 10 vegades més que fa tres dècades, i reben més 200.000 visites anuals.

El turisme és evidentment un dels factors de desgast, segons la Unesco, però tancar les illes als viatgers no és la solució, assegura Naranjo. "Els turistes poden accedir només al 0,001% del parc --explica--. Si les Galápagos deixessin de suscitar interès internacional, seria difícil resistir les pressions internes". A més, els passatgers que vénen del continent o es desplacen d'una illa a una altra passen per controls, fumigacions i escàners de l'equipatge per evitar el transport de menjar o organismes que puguin perjudicar la singularitat de cada illa.