La tradició del raïm de Cap d'Any compleix un segle

Si algú encara es pensava que el costum d'ennuegar- se amb 12 grans de raïm al ritme de les campanades era una tradició que es remuntava al començament dels segles, un hàbit heretat d'algun personatge bíblic o consignat en el pàl.lid paper d'un manuscrit asteca, potser voldrà saber que hi ha poques tradicions tan comercials o, almenys, tan arrelades en la probablement llei bàsica del capitalisme modern: la de l'oferta i la demanda. Llestos i enginyosos, els viticultors espanyols que a finals de 1909 es van veure ofegats en un oceà de raïm verd, aclaparats pel volum d'una collita desbordant, preocupats, sobretot, davant la perspectiva d'haver de llançar-la a les escombraries, es van gratar el cap i es van treure del barret de copa això: senyors, el raïm porta sort i se n'ha de consumir la nit de Cap d'Any. Fenomenal. Van inventar la tradició.

IMPORTACIÓ LLATINOAMERICANA I,

segons sembla, la van encertar. El costum no només es manté quan ja han passat 100 anys d'aquella abundant collita, sinó que molts països llatinoamericans l'han copiat i incorporat a les seves tradicions. El desembre no és el mes en què més es consumeix raïm de taula --passa al setembre i octubre: els mesos de la verema-- però en qualsevol cas es consumeix molt raïm: entre 1,5 i 2 milions de quilos només per Cap d'Any, segons càlculs del Consell Regulador de la Denominació d'Origen del Raïm de la Vall del Vinalopó.

¿Per què la vall del Vinalopó? Perquè és allà, a Alacant, on es cultiva la major part del raïm que la nit del 31 acaba, en piles de rigoroses dotzenes, fent-se lloc a les taules dels espanyols. "L'únic lloc on hi ha raïm penjant dels ceps en aquestes dates és Vinalopó", diu el president del Consell, José Bernabeu. Es tracta, en concret, de la varietat Aledo, una raça atípica, de maduració lenta, que es cultiva embutxacada i es recol.lecta entre finals de novembre i principis de gener. "Aquest any n'hem tret prop de 20 milions de quilos, dels quals el 25% es consumeixen durant les festes de Nadal".

Notícies relacionades

Arbovirosi: com prevenir les malalties transmeses per les picades de mosquits

La llei automatitza el reconeixement del 33% de discapacitat

Bernabeu diu que prefereix no subscriure la història de la collita de 1909. "És la teoria més en voga, però al Consell no tenim dades que l'avalin", assegura. En la mateixa línia, crida l'atenció un article diminut publicat a la premsa de l'època, exactament l'1 de gener de 1911, en què es parla de l'"extraordinària alegria" amb què "el poble madrileny" acabava de celebrar "l'entrada de l'any nou", i on, a continuació, el redactor escrivia sobre "el tradicional costum de menjar raïm quan toquen les 12 al rellotge de la torre de Governació". Per fer només dos anys qua s'havia inventat, ja era, sembla, un costum arrelat.

Vinguin d'on vinguin --i la tesi de la collita fabulosa continua sent la més fiable--, els 12 grans de raïm de la mitjanit desafien, com molts costums, les tempestes, els llamps, les sequeres i les crisis. El president del Gremi de Fruites de Mercabarna, Casimir Llorens, afirma que no hi haurà un descens del consum d'aquesta fruita. Bernabeu també és optimista. En secret, segurament, donen les gràcies als viticultors enginyosos de fa 100 anys.