Un estudi revela que la grip de 1918 va matar l'1,5% dels espanyols

La pitjor pandèmia de grip de la història, consideració que ostenta l'epidèmia del 1918 coneguda a tot el món com l'espanyola, va ser molt més mortífera a Espanya del que fins ara han recollit els butlletins epidemiològics oficials. Va matar gairebé 100.000 persones més de les 169.000 que es va admetre al seu moment, un període de gran convulsió internacional en què fins i tot les dades demogràfiques les podia utilitzar l'enemic. De fet, va ser la posició neutral que Espanya va mantenir en la primera guerra mundial el factor que potser explica que la famosa grip, originada al Sud-est Asiàtic i amb un primer gran focus infecciós als EUA, transcendís a tot el món com si es tractés d'un contagi espanyol.

El total de morts registrades al nostre país, 260.000, va suposar una pèrdua de l'1,5% de la població d'aquell any. De fet, el 1918 el cens espanyol va registrar un creixement net negatiu, un fenomen que només es va repetir el 1936, any en què va esclatar la guerra civil.

Un equip d'epidemiòlegs de l'Hospital Clínic de Barcelona han investigat les causes de les morts ocorregudes a Espanya entre el 1918 i el 1919 i han comprovat que, a més de l'elevada xifra de morts atribuïda a la grip, aquell any es va produir una inhabitual mortalitat per pneumònia, una infecció conseqüència dels processos gripals mal curats. L'estudi l'ha publicat la revista mèdica Clinical Infectious Diseases.

MORTS PER PNEUMÒNIA

"Hem analitzat les morts per pneumònia ocorregudes els sis anys anteriors i posteriors al 1918 i resulta que, tal com suposàvem, aquell any hi va haver 100.000 morts addicionals per aquesta infecció pulmonar, que sens dubte van ser causades per la mateixa grip", explica el doctor Antoni Trilla, director de l'estudi.

El Govern espanyol va alertar sobre l'epidèmia cinc mesos després que s'iniciés. Però només la premsa espanyola va informar amb cert rigor sobre les baixes que estava causant l'epidèmia. "Els diaris espanyols, que no censuraven aquest tipus de successos, donaven xifres de morts, però la premsa de la resta d'Europa no va publicar res de l'epi- dèmia per no orientar l'enemic sobre les baixes", afegeix Trilla.

Per això, encara que la pandèmia va tenir un abast mundial, cada vegada que se'n parlava se la identificava com "d'Espanya" o "grip espanyola", prossegueix. "No obstant, és lògic pensar que els dos exèrcits en lluita, el dels aliats i el de l'imperi austrohongarès, van tenir nombroses baixes per la grip", diu.

Notícies relacionades

"A la feina, els joves han de parlar per telèfon"

Anna Bacardit: "Mai em vaig trobar malament, no m’esperava el càncer"

EXPLICACIÓ COMERCIAL

La tardança amb què les autoritats sanitàries espanyoles en van informar va tenir una explicació comercial, dedueix Trilla: el virus gripal es va mantenir actiu a Espanya gairebé un any, del març del 18 al març del 19, i hi havia interès que no s'alteressin determinades festes populars, com, per exemple, les de Sant Fermí. "Hi va haver mesures incongruents --prossegueix--. Es va suspendre el curs escolar, però es van deixar obertes sales de festes, cinemes i esglésies, com si allà no s'hi reunís tant o més personal que a les escoles".