El shar-pei deu la seva 'bellesa' a un antiarrugues usat en cosmètica

El shar-pei, aquest exòtic gos de pèls curts i de pell arrugada originari de la Xina, s'ha convertit en víctima de la seva pròpia estètica. El seu principal atractiu, les arrugues, predisposen aquesta raça a tenir certs problemes de salut, sobretot dermatològics i respiratoris. Un grup d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigit per Lluís Ferrer i Anna Bassols, publica avui dos treballs en què revela l'origen genètic de les arrugues dels gossos shar-pei. Els resultats permetran dissenyar programes de reproducció orientats a evitar que els animals agafin certes malalties.

Els apreciats plecs dels shar-pei són deguts a l'acumulació cutània d'una substància anbomenada àcid hialurònic --paradoxalment, un dels ingredients estrella de moltes cremes antiarrugues--. L'excés d'aquesta substància en aquests gossos els causa una malaltia coneguda com mucinosi cutània hereditària, comuna en els shar-pei mésarrugats. Els treballs, publicats avui a les revistesVeterinary DermatologyiJournal of Heredity, constaten que la mucinosi és deguda a l'excés d'aquests dipòsits, però destaquen en particular per la identificació del gen que origina aquesta malaltia --l'HAS2--. El grup de Ferrer i Bassols ha descobert que els enzims que fabriquen àcid hialurònic ho fan en excés davant la sobreexpressió d'aquest gen.

PERSECUCIÓ

Durant el règim comunista xinès, els animals de companyia van ser perseguits al considerar-los un luxe innecessari, primer, i part de la dieta, més endavant. En conseqüència, la població de shar-pei es va reduir fins gairebé extingir-se a la dècada dels 60. Per evitar-ne la desaparició, un criador de Hong Kong en va enviar uns 15 exemplars als Estats Units. "Els shar-pei amb més problemes de salut són els que procedeixen dels supervivents xinesos al tenir aquests últims un pèl més rígid, que punxa més i que combinat amb els plecs causa més malalties de la pell", va explicar ahir Rosa Bellés, de Schoelcher, col.laboradora del projecte que amb Núria Verdés, del Petó Xinès, i Raquel Carbonell, de Sharpei's de Bluemar, van proporcionar els exemplars per a l'estudi.

Notícies relacionades

Arbovirosi: com prevenir les malalties transmeses per les picades de mosquits

La llei automatitza el reconeixement del 33% de discapacitat

En canvi, els shar-pei americans es van creuar amb altres races per obtenir gossos més comercials, semblants a un peluix, de pèl més suau i més plecs en la maduresa. Bellés va aclarir que certes malalties en aquests exemplars "que semblen un acordió" també són comunes, ja que l'excés d'àcid hialurònic a la cara pot causar problemes respiratoris i oculars.

Tot i la barreja actual entre les línies xinesa i americana, l'elevada consanguinitat --perquè els shar-pei deriven només d'uns quants individus-- causa altres malalties hereditàries, com per exemple l'amiloidosi, un problema renal que pot ser mortal. Bellés va criticar els que crien aquests gossos "només per guanyar diners, sense portar a terme una selecció genètica adequada". Com a exemple, va posar el cas de criadors que aparellen exemplars d'aquests gossos fins i tot tenint indicis que un dels dos té amiloidosi. "En realitat --va afirmar-- els problemes de salut dels shar-pei vénen d'una mala selecció genètica".