Els boscos vulnerables emeten sorolls que atrauen els insectes

Més d'un centenar de pins infestats sense una explicació. Aquesta era la situació del ranxo que el físic James Crutchfield tenia a Santa Fe (Nou Mèxic, EUA) quan es va trobar per primera vegada amb el músic David Dunn, fa 16 anys. Van coincidir a Àustria en un festival de música experimental, la passió de Crutchfield i a la vegada el treball de Dunn. A l'escoltar la història, el músic, que també treballava a Santa Fe, es va oferir per gravar els sons ambientals del ranxo. De fet, la seva especialitat era convertir en música els sorolls de la naturalesa. Amb un enginyós bricolatge, Dunn va fabricar un sensor de sorolls i, al clavar-lo en un dels arbres, se li va revelar una autèntica simfonia. Els arbres estaven deshidratats: es podia detectar el so de les cèl.lules que esclataven i generaven la caiguda de columnes de líquid. I aquest estat debilitat havia atret una miríada d'escarabats que feien remor dins de l'escorça.

Aquesta és, més o menys, la història del primer disc interpretat per escarabats. Elseditors, Crutchfield i Dunn, van estar a Barcelona amb motiu del congrésEn ressonància, organitzat pel KRTU (Departament de Cultura de la Generalitat) i la Fundació Caixa Catalunya. "La gravació va despertar la curiositat de molts científics --assenyala Crutchfield--. Fins aleshores es pensava que els insectes percebien el món bàsicament per senyals químics, però la rica textura sonora que vam desvelar va donar ales a la hipòtesi que també el so hi té un paper". Els escarabats podrien haver evolucionat fins a captar els sons emesos per arbres deshidratats, i per tant més vulnerables.

MECANISME D'AUDICIÓ

El problema de la hipòtesi és que no se sap res sobre el mecanisme d'audició dels insectes. Per això, els dos investigadors estan col.laborant amb un grup del Canadà per esbrinar si el sistema nerviós dels escarabats respon als sons. Però encara que la bioacústica dels insectes segueixi sent un misteri, el treball de Crutchfield i Dunn té un mèrit indiscutible: haver desenvolupat un sistema de detecció primerenca de la plaga. I els resultats d'aquesta línia d'investigació van més enllà. L'abril passat, un grup d'investigadors del Canadà van revelar a la revistaNatureque la invasió dels escarabats està sent amplificada a causa del canvi climàtic. Les infestacions d'Ips confusus(el seu nom científic) són normals. "De fet, l'olor típica dels boscos de pins ve de la resina que els arbres produeixen per defensar-se dels insectes", comenta Dunn.

CERCLE VICIÓS

Notícies relacionades

Mossos identifica el santvicenti desaparegut com el jove mort atropellat a Viladecavalls fa deu dies

Baralla a cops de destral i pales a Lloret de Mar

Tot i amb això, les sequeres fan els arbres més vulnerables, mentre que els hiverns més suaus redueixen el nombre d'escarabats exterminats pel fred. Per aquest motiu, porcions de bosc cada vegada més extenses acaben infestades i perden la seva capacitat d'absorbir diòxid de carboni. I quan es podreixen, fins i tot es converteixen en fonts de gas hivernacle, cosa que encara alimenta més l'escalfament del planeta. Crutchfield i Dunn anomenen aquest cercle viciós elcanvi climàtic entomogènic, és a dir, induït per insectes. "El problema podria afectar altres espècies --comenta Crutchfield--. Imatges de satèl.lit han revelat invasions d'arnes en boscos siberians".

Potser la salvació també provindrà de la música. Crutchfield i Dunn estan desenvolupant, en col.laboració amb altres investigadors, unes barreres acústiques amb l'objectiu de bloquejar o desviar l'expansió dels insectes. De moment es limiten a exposar a sons seccions d'escorça infestades que han portat al laboratori. Però esperen que aviat puguin produir una solució viable en camp obert.