CIÈNCIA

El Nobel desempata a favor de Montagnier la troballa del VIH

L'institut suec evita premiar Gallo, que se n'havia proclamat descobridor

El guardó recau també en Harald zurHausenperdefinir el càncer de cèrvix

El biòleg alemany Harald zur Hausen.

El biòleg alemany Harald zur Hausen.

2
Es llegeix en minuts
ÀNGELS GALLARDO
BARCELONA

L'Institut Karolinska d'Estocolm (Suècia) va trencar ahir l'ambigu pacte entre laboratoris que durant 25 anys ha dividit per dos el mèrit d'haver identificat el virus d'immunodeficiència humana (VIH), i va concedir el premi Nobel de medicina a Luc Montagnier (Chabris, França, 1932), el biòleg que el gener del 1983 va aïllar el virus que causa la síndrome d'immunodeficiència humana adquirida, és a dir, la sida. Tot i que llavors es va publicar així a la revista científica nord-americana Science, la dada no va evitar que el 1984 el viròleg Robert Gallo (Connecticut, EUA, 1934) reclamés per a ell i el seu equip l'autèntica identificació del virus.

Montagnier, recolzat per l'Institut Pasteur de París, on treballava, no va aconseguir aturar la pressió de la controvèrsia i els dos científics van arribar a admetre que se'ls cités com a codescobridors del VIH, si bé Gallo no va deixar mai de reconèixer que el primer lentivirus (virus amb llarg període d'incubació) trobat en limfòcits de pacients amb ganglis inflats per una immunodeficiència adquirida l'havia aïllat Montagnier.

El món científic sempre ha conegut la veritat, però aquesta ha estat matisada en cada ocasió a conveniència de l'auditori i dels suports econòmics que una o altra postura han comportat. La Fundació Príncep d'Astúries, per exemple, va premiar igual els dos científics l'any 2000 en reconeixement per la troballa del virus de la sida.

TEMPS RÈCORD

La identificació del VIH, considerat el descobriment més transcendent aconseguit en el més breu període de temps (la seva recerca específica s'havia iniciat només cinc anys abans), va permetre dissenyar ràpidament l'anticòs que a partir del 1987 va possibilitar fer el test que detecta la presència del VIH a la sang, fet que va facilitar identificar els infectats. També va donar pas, el 1990, al primer fàrmac antiretroviral, la zidovudina o AZT, amb què es van començar a frenar les 26 infeccions i càncers simultanis que defineixen la sida.

Notícies relacionades

El 1995, la indústria farmacèutica, també a una velocitat extraordinària, va posar als hospitals la primera combinació de tres fàrmacs dirigits a tallar la milionària multiplicació diària del VIH per tres de les seves vies d'accés a les cèl.lules humanes. Aquests còctels van iniciar la nova era de la sida, l'actual. De morir en tot just quatre anys de manera cruel, els malalts van passar a mantenir xifres molt baixes del virus a la sang --no s'elimina mai i, per tant, tampoc es curen-- i a ser considerats malalts crònics subjectes a teràpia indefinida.

El Nobel ha premiat juntament amb Montagnier la seva col.laboradora Francoise Barré-Sinoussi, amb qui compartirà la meitat dels 1,2 milions d'euros del guardó. L'altre 50% es destina al tercer premiat, el biòleg Harald zur Hausen (Gelsenkirchen, Alemanya, 1936), que el 1983 va confirmar la seva sospita que el càncer de cèrvix, el segon més freqüent en dones, està causat pel virus del papil.loma humà.