Un activista presumeix d'haver robat 492.000 € a 39 bancs

¿El Robin Hood del segle XXI o un simple estafador? Un "activista de 32 anys" que es diu Enric Duran Giralt va saltar ahir a la fama al vanagloriar-se d'haver "robat492.000 euros als que més roben per repartir els diners entre els grups que els denuncien i construeixen alternatives". Duran assegura que entre la primavera del 2006 i el març del 2008 va demanar 68 crèdits a 39 entitats bancàries i financeres que li van permetre "expropiar" aquesta quantitat i li van suposar un deute actual de 500.000 euros que no està disposat a pagar.

L'activista es trobava ahir en parador desconegut. Mentrestant, els Mossos analitzaven la versemblança del cas, que si fos cert podria constituir un delicte d'estafa i aixecament de béns. La policia autonòmica, però, va comunicar ahir a la tarda que no havia rebut cap denúncia per part dels bancs presumptament afectats. La Fiscalia Superior de Catalunya també va informar que no ha obert diligències perquè tampoc té constància de cap denúncia. Encara més, algunes entitats van insistir a dir que la història és falsa i altres es van limitar a subratllar que no donen dades sobre possibles clients.

NI AVALS NI GARANTIES

En una publicació de 20 pàgines denominadaCrisique ahir es va distribuir de forma gratuïta a Barcelona i altres localitats catalanes, Duran relata com va plantar cara "al poder econòmic de la banca". El jove escriu que va començar a demanar préstecs als bancs amb l'argument que volia reformar el pis o comprar un cotxe. Per seguir obtenint els crèdits de les entitats, un objectiu que va aconseguir "sense avals ni garanties", va crear una empresa fictícia que li va permetre eludir el sistema d'informació de deutes del Banc d'Espanya, ja que "encara que l'empresa sigui unipersonal", en els comptes bancaris no apareixen els deutes a títol individual, afirma.

"Amb una professió inventada i una bona nòmina falsa que feia creure que guanyava de sobres" per accedir al finançament, l'activista va engrandir el seu entramat transferint al seu compte personal els diners prestats a la companyia. I no va desvetllar sospites perquè l'operació simulava un pagament de nòmines.

Duran també explica que li van arribar a demanar les declaracions de l'IVA trimestral de les empreses i, quan aquestes tenien més d'un any, l'impost de societats, paperassa que en més d'una ocasió va resoldre "amb una impressora, fotocopiadora i zel". Fins i tot, segons va declarar ahir a l'agència Efe en una entrevista telefònica, va demanar assessorament al servei d'Autoempresa de la Conselleria de Treball. Aquest departament va aclarir ahir que aquest procés es va iniciar però no es va acabar, de manera que el sol.licitant no va rebre cap certificat per sol.licitar un préstec.

DESOBEDIÈNCIA

Notícies relacionades

Un trimestre a l’estranger

Mònica Martínez Bravo, consellera de Drets Socials: "Els immigrants utilitzen menys recursos públics que la resta"

Duran, que demostra al llarg del text un ampli coneixement del capitalisme --i que va dedicar moltes hores a una tasca que li pot suposar "una pena de dos a sis anys per estafa major i una altra d'un a tres anys per aixecament de béns", segons reconeix--, va assegurar ahir en une-mailenviat a la premsa que els 360.000 euros que han quedat nets de l'operació els va retirar entre el novembre del 2007 i el març del 2008. Els diners, diu, els destinarà a "projectes socials alternatius", entre els quals "no s'inclouen els centres okupes".

"El sistema financer és més fràgil del que sembla", prossegueix l'activista, que proposa una "vaga de lloguers", deixar de pagar la hipoteca i "okuparla vostra pròpia casa". Dues formes de "desobediència civil" per combatre els bancs.