El telescopi podria ser un invent català

El telescopi podria ser un invent català i no holandès, com es creia fins ara, segons una investigació que publica aquest mes la revista britànica History Today.

L'historiador Nick Pelling, autor de l'estudi, sosté que el primer telescopi podria ser obra d'un òptic que respon al nom de Juan Roget, que va viure a Girona fa uns quatre segles.

Investigació basada en un estudi divulgat el 1959

Pelling basa la seva teoria en una altra investigació divulgada el 1959 per l'optometrista espanyol José María Simón de Guilleuma (1886-1965), que va rastrejar les primeres mencions de l'aparell en testaments realitzats a Catalunya a finals del segle XVI.

Tradicionalment, la invenció del telescopi s'ha atribuït al fabricant de lents holandès Hans Lipperhey (1579-1619), que va donar a conèixer el seu giny --un rudimentari tub amb lents còncaves i convexes-- la tardor del 1608, en plena Guerra de Flandes (1568-1646).

Diversos suposats creadors

El 2 d'octubre de 1608, Lipperhey va sol·licitar la patent de l'aparell, però dies després les autoritats van informar d'un "home jove que havia demostrat el mateix amb un instrument similar".

La idea no va trigar a difondre's per Holanda i Europa, on Galileo Galilei (1564-1642) perfeccionaria més tard el revolucionari invent, i escaparia al control de les autoritats, que van acabar negant la patent a Lipperhey i a Metius d'Alkmaar. Davant aquesta quantitat de suposats creadors, Pelling creu que els "aspirants holandesos" a la paternitat del telescopi "van mentir i van dissimular fins a cert punt".

Recerca a internet

Guilleuma --amb qui l'expert britànic es va trobar inopinadament durant una recerca a internet-- va trobar en un registre oficial referències a la mort de la dona del català, Juana. L'optometrista va esbrinar que Roget, mort entre el 1617 i el 1624, procedia d'una família de fabricants de lents de Barcelona.

Guilleuma va anar encara més lluny i va investigar l'existència d'ulleras --terme que abans significava monocle i que després es va usar per anomenar el telescopi-- en testaments d'habitants de la capital catalana que van poder comprar l'aparell de Roget. La referència més antiga data del 10 d'abril de 1593, quan un tal Don Pedro De Carolona va llegar "una 'ullera' llarga guarnida de llautó" a la seva dona, Doña María de Cardona i Eril.

Contactes amb la família de Guilleuma

Notícies relacionades

Mossos identifica el santvicenti desaparegut com el jove mort atropellat a Viladecavalls fa deu dies

Baralla a cops de destral i pales a Lloret de Mar

Pelling admet que aquest artefacte podria haver estat una gran lent subjecta a un pal llarg, si bé Guilleuma va descobrir també que, entre els efectes d'un marxant català anomenat Jaime Galvany subhastats el 5 de setembre de 1608, figurava "una 'ullera' de llarga vista" que, segons l'historiador, sí que "sona al telescopi de Roget".

En opinió de Pelling, Juan Roget i els seus clients potser no es van adonar del potencial científic i comercial de la invenció. L'expert britànic --que assegura haver mantingut contactes amb la família de Guilleuma i espera poder examinar documents de l'optometrista que encara no han vist la llum-- considera que aquestes proves poden canviar la història del telescopi.