El cansament ja pesa sobre Anna Lorente després de superar Filosofia

Plató va escoltar la seva súplica i no va dubtar a donar-li un cop de mà. Aquest era el filòsof que despertava més simpatia a Anna Lorente i, com caigut del cel, va aparèixer al seu examen. "¡Bé!", va exclamar fluixet quan es va fixar en l'autor del text. ¿Deu ser l'anell de la sort amb forma d'espiral?

Ahir era dia el menys dur per aquesta estudiant. Només tenia l'examen de Filosofia. Tal com va fer el primer dia, es va llevar a les sis per repassar, encara dins dels llençols, els apunts. Va quedar amb dues companyes per anar juntes a la plaça del Comte del Montseny de Sant Celoni (Vallès Oriental), des d'on surt el bus cap a la UAB.

A diferència del primer dia, l'Anna estava relaxada. Se li notava en el somriure, en els gestos pausats i en les converses disteses amb les amigues. Ja sabia on anava, havia trencat el gel en el seu primer contacte amb la universitat. Va seure al pupitre de l'aula d'examen amb tanta familiaritat que semblava que fes anys que hi fos. Al cap d'una hora i quart filosofant, l'Anna va sortir-ne radiant. Ja havia superat la línia de l'equador de la selectivitat.

Després de la prova, va aprofitar per descobrir una mica el campus. Se sentia petita davant "un lloc tan gran". El bon temps invitava els estudiants a instal.lar-se a les taules dels jardins i a seure a la gespa. L'Anna també es va afegir a alguns dels seus companys i al seu professor de Grec i Llatí, que els va fer una classe a l'aire lliure per repassar el temari al qual s'enfronten avui. "Tot i que em fa respecte, m'agrada l'ambient. Cada vegada tinc més ganes d'anar a la uni", confessava l'Anna.

Notícies relacionades

Arbovirosi: com prevenir les malalties transmeses per les picades de mosquits

Els estius d’ara són molt més calorosos que els d’abans (i aquests cinc gràfics ho demostren)

La recta final

L'Anna lliura avui la seva última batalla per entrar a la universitat. Els enemics: Llatí, Literatura catalana i Història de l'Art. Ahir va passar la tarda estudiant i se'n va anar a dormir gairebé sense alè. Salvat Papasseit, recitant les declinacions del llatí amb Las meninas de Velázquez, va vetllar pels seus somnis.