La selectivitat pregunta com es pot millorar el sistema educatiu

Tal vegada els responsables del disseny de les proves de selectivitat intueixen que la clau de l'èxit escolar resideix en la satisfacció del client. Per això ahir, en la primera jornada dels exàmens, la prova va incloure un text en castellà sobre l'informe Pisa, que valora els rendiments al final de l'ESO, en què es demanava als estudiants una enumeració dels aspectes positius i negatius del sistema educatiu espanyol i que proposessin alguna mesura per millorar-lo. Respondre correctament a aquesta pregunta (entre 11) procurava dos punts. Amb dos més l'examen de Llengua castellana i literatura es donava per aprovat.

Alternativament, els que no es van sentir motivats per la invitació a valorar les llums i les ombres de la realitat educativa van poder decantar-se per un fragment de la novel.la Nada, amb la qual Carmen Laforet va guanyar el primer premi Nadal de literatura el 1944.

L'exercici de Llengua catalana i literatura que va seguir el de Castellà va recórrer a l'últim llibre de relats curts de Quim Monzó, Mil cretins, i demanava als aspirants a ingressar a la universitat que, a més de disseccionar el text, s'estenguessin sobre les diferències entre el conte i la novel.la. Si aquesta última qüestió els resultava inaccessible, podien elaborar un text de 200 paraules sobre la narrativa de Mercè Rodoreda, una autora que es trobava entre les lectures prescrites en el batxillerat per als estudiants que havien d'enfrontar-se a la selectivitat.

ANTECEDENT FRUSTRAT

Un llibre de Monzó, Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury, va figurar fa dos anys entre les lectures obligatòries per preparar la selectivitat. Aleshores, una campanya de denúncia en mitjans ultracatòlics, que van acusar l'escriptor d'utilitzar "un llenguatge obscè" i el contingut del llibre de "pornogràfic", va dissuadir els responsables de les proves d'accés d'incloure'l en elles.

Un text sobre Picasso del poeta i escriptor Josep Palau i Fabre, que va morir el febrer d'aquest any als 90 anys, en el qual s'aborda l'estada del pintor malagueny a Barcelona, va competir amb Mil cretins. Una de les dues preguntes més ben puntuades per als que van fer aquesta elecció reclamava que s'argumentés per què el text de Palau i Fabre podia situar-se entre la biografia i la història de la cultura. La segona, més assequible, es limitava a demanar que es confeccionés un comentari amb les preferències de l'alumne en matèria d'arts plàstiques.

La primera jornada de la selectivitat, a la qual concorren prop de 25.000 batxillers, es va tancar amb la prova d'idiomes. La major part va optar per l'Anglès. La qüestió més cotitzada de l'exercici consistia a escriure un comentari, d'un centenar de paraules com a mínim, que dissertés sobre el paper dels psicòlegs en la societat actual a partir d'un text seleccionat del diari britànic The Sunday Telegraph sobre els amics tòxics, aquells que no deixen de causar problemes.

FRANCÈS I ITALIÀ

Notícies relacionades

Arbovirosi: com prevenir les malalties transmeses per les picades de mosquits

La llei automatitza el reconeixement del 33% de discapacitat

Els que van preferir no parlar de la influència dels psicòlegs podien escriure una carta a un d'aquests amics tòxics exposant-li els problemes que causa mantenir una relació de confiança amb ell. Aparentment, no resultava fàcil. Almenys, no tant com l'exercici de Francès, en què s'interrogava pel programa Erasmus d'intercanvi d'estudiants de països de la Unió Europea.

La prova d'Italià tornava a recollir l'opinió sobre el sistema educatiu, encara que aquesta vegada sobre l'ingrés a la universitat, a propòsit de l'anul.lació d'uns exàmens per accedir a una facultat de Medicina a Itàlia.