La mà d'un ós bru fa 400 anys que està clavada a la porta d'una església d'Àvila

La mà d'un ós bru de la serra de Gredos està clavada a la porta de l'església de Navacepeda de Tormes (Àvila) des de fa uns 400 anys, segons es desprèn de la datació amb carboni 14 que apareix en un estudi publicat en l'últim número de la revista Molecular Ecology.

En el treball, en què han participat científics del Centre Mixt UCM-ISCIII d'Evolució i Comportament Humans, dirigit per Juan Luis Arsuaga, es detallen les datacions i les anàlisis d'ADN mitocondrial de mostres d'óssos europeus de fins a 18.000 anys.

La investigació se centra a demostrar que durant les glaciacions hi va haver un flux continu de gens en les diferents poblacions d'óssos del sud d'Europa, però inclou dades d'exemplars més recents, com el de Gredos.

Marge d'error de 40 anys

La datació amb carboni 14 indica, amb un marge d'error de 40 anys, que l'urpa té una antiguitat aproximada de 350 anys abans del "present", una data que s'estableix el 1950 per conveni.

L'última cita coneguda fins ara d'óssos bruns al Sistema Central la recull l'historiador Gonzalo Argote de Molina en el Discuros sobre la monteria, del 1582, on narra com, sent príncep Felip II --i per tant en data anterior a la seva coronació el 1556--, el monarca va matar un ós "de un arcabuzazo" a les proximitats de la muntanya d'El Pardo, a Madrid.

La datació de la mà de l'ós de Navacepeda s'aproxima a aquestes dates, i per això és probable que l'exemplar al qual va pertànyer pogués haver estat un dels últims óssos del Sistema Central. En la col·lecció de teixits i ADN del Museu Nacional de Ciències Naturals també es conserva una mostra d'aquesta urpa.

En l'estudi s'esmenta, a més, que l'activitat humana al llarg de la història ha condicionat la distribució actual dels óssos bruns a Europa. Al Libro de montería de Alfonso XI, escrit a mitjans del segle XIV, s'indica que les gorges de Gredos "són una bona muntanya d'ós a l'estiu" i se citen alguns llocs pròxims a Navacepeda, on hi ha a més alguns topònims que fan referència als óssos, com Polvoroso, Fuente la Osa o Raigoso.

Exvot ofert per un segador

Es dóna també la circumstància que el premi Nobel de literatura Ernest Hemingway esmenta una mà d'ós a la seva nove‡la Per qui toquen les campanes, on un dels personatges, Anselmo, comenta: "A la porta de l'església del meu poble hi havia una pota d'ós que vaig matar jo a la primavera". L'escriptor va visitar la serra de Gredos durant el mes de juny del 1931 i és probable que conegués l'urpa, ja que en una carta dirigida al seu amic John Dos Passos assenyala, entre altres detalls, la presència de cabres salvatges en aquestes muntanyes, així com truites, llops i "una urpa d'ós clavada a la porta de l'església".

Notícies relacionades

Catalunya estrena una aplicació per a la gestió d’aqüífers

Sara Ayllón: "La pobresa infantil no és una condemna, podem reduir-la"

Fins al moment no s'ha trobat cap document escrit que informi sobre la història d'aquesta mà, que recentment els veïns han protegit amb una placa de metacrilat.

Segons una llegenda local es tracta de l'exvot ofert per un segador, a Déu o a algun sant, en agraïment per haver salvat la vida després de l'atac d'un ós, al qual "valentament" va aconseguir vèncer amb la seva dalla.