Pantalles gegants promouen a Xangai l'arquitectura espanyola

En una gran pantalla de plasma, al centre de la ciutat de Xangai, apareix parlant una dona pèl-roja, amb un davantal blanc, net i acabat de planxar. Gloria Esfozado és carnissera al mercat de Santa Caterina de Barcelona. "És un treball amb cor", diu respecte a la reforma de l'antic mercat que van fer Enric Miralles i Benedetta Tagliabue. Gloria és una de les cent dones que formen part de la l'exposició Espanya. Nosaltres les dones, que es va inaugurar ahir al Centre de Planificació Urbanística de Xangai (SUPEC) per divulgar l'arquitectura espanyola contemporània a la Xina.

A les zones més cèntriques de la ciutat funcionen pantalles de díodes gegants que solen programar anuncis publicitaris durant tot el dia. Entre els anuncis que aquests dies es veuen als populosos carrers de Zhonglu o Nanjin, apareix de sobte la biblioteca de Sant Antoni, acabada d'inaugurar, o la de Gràcia, a més de les arquitectes catalanes Beth Galí, Maria Rubert de Ventós, Carme Pinós o Zaida Muixí, entre algunes de les protagonistes de l'exposició, amb un efecte molt impactant. El títol de la mostra apareix en xinès al costat dels crèdits del programa Espanya exposa, que en aquest cas promouen el Ministeri de la Vivenda i la Societat Estatal per a Exposicions Internacionals.

Espanya, nosaltres les ciutats no és únicament una exposició sobre arquitectura, sinó també un assaig virtual sobre com està estructurada la nostra societat. "Ciutat és un nom femení i volíem explicar-la no només a través d'arquitectes i urbanistes, sinó dels que en formem part", diu Manuel Blanco, catedràtic de la Universitat Politècnica de Madrid i director del Museu Nacional d'Arquitectura i Urbanisme en procés de creació.

Blanco ha elegit 32 projectes d'arquitectura de 21 estudis espanyols on participen professionals dones amb una única excepció, la de Santiago Calatrava a València. La mostra es recorre amb audiòfons unipersonals que permeten escoltar en diversos idiomes el que expliquen les protagonistes en un muntatge audiovisual que les col.loca davant dels espectadors a mida natural, davant dels seus ulls, com si conversessin amb ells.

PROTAGONISTES

María Arnau, una nena de 4 anys d'Albacete, és la participant més jove. I a l'extrem oposat se situa Matilde Ucelay, ja nonagenària, la primera dona que va obtenir el títol d'arquitecta. Sor Ramona Alonso s'ocupa a Madrid de la gent pobra. "Estem en una societat que genera injustícia", afirma. Al costat, Mónica Duce pregona el seu orgull per ser gai i del barri madrileny de Chueca, Yolanda González explica la seva feina nocturna al capdavant d'un autobús urbà i la doctora Silvia Muñoz parla amb molt d'afecte de l'Hospital de Bellvitge. Immigrants, veïnes de barriada, galeristes, dependentes de roba barata i de moda de luxe, una bombera i una policia, una okupa i una pija expliquen la seva visió de la ciutat on viuen.

Les arquitectes es concentren en els seus projectes, que intenten millorar la vida de les persones a través de les seves idees per a l'espai públic o per a la vivenda privada. L'exposició s'acaba amb un programa de Google Earth on una desena de ciutats s'acosten a l'espectador, des de l'estratosfera fins a la lupa.