Tarragona busca sota la catedral el mític temple d'August

Les prospeccions geològiques realitzades aquesta setmana a la catedral de Tarragona amb tecnologia punta permetran desvelar si sota els seus fonaments s'alça el temple d'August, construït a partir de l'any 15. Un conveni entre l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) i l'Arquebisbat de Tarragona ha permès les prospeccions, que finalitzaran avui. Quan arribi el desembre, un equip internacional de 12 arqueòlegs i geòlegs haurà reproduït en imatges tridimensionals les restes ocultes sota la catedral i podrà determinar si es tracta del mític temple.

COL.LABORACIÓ

El temple d'August constitueix un dels grans enigmes de l'arqueologia romana perquè, tot i que està documentat, no se n'han trobat mai restes. La imatge encunyada en monedes és l'únic vestigi que es conserva i mostra un temple majestuós, amb vuit grans columnes a la façana i una magnitud equiparable a la del Partenó d'Atenes.

Per portar a terme les prospeccions s'han retirat els bancs de la nau central, cablejada per sensors connectats a sistemes informàtics que permeten recollir "centenars de milers de dades de l'extensió del subsòl fins a 10 metres de profunditat" va explicar ahir Albert Casas, catedràtic de Geofísica de la Universitat de Barcelona. La combinació de tres tècniques d'exploració subter- rània, que ha estat aportada per la universitat italiana de Palerm, ha permès detectar formes geomètriques i estructures arquitectòniques de diferents èpoques.

Notícies relacionades

La UE vol restaurar el 20% dels ecosistemes marins abans del 2030

Espanya tramitarà cinc noves àrees protegides del litoral

Isabel Rodà, directora de l'ICAC, va qualificar el material localitzat de "molt valuós". El mètode de treball ha permès trobar així mateix indicis de la primera catedral visigoda, datada al segle V.

Una vegada analitzades les dades, es realitzaran sondatges selectius. L'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, va elogiar la investigació, "que interessa a tothom i que ajudarà a clarificar la història", va dir, i va assegurar que no interferirà en el culte perquè, en primer lloc, la seu "és un espai de pregària". Pietro Constantino, catedràtic de Geofísica de la Universitat de Palerm, va alabar la permissivitat eclesiàstica. "A Itàlia no ens permeten l'accés als temples", va afirmar.