Febre per uns esclops foradats

Que estranyes que són les modes. A l'espera de descobrir quina és al final la cançó de l'estiu per comprovar si supera en mal gust la dels anys anteriors, hi ha uns esclops de plàstic foradats que hi competiran en extravagància i que s'estenen per tot el món a la velocitat d'una epidèmia. A Barcelona, que rep influències de tot arreu, també hi han arribat, i pels seus carrers ja es poden veure força sovint els llampecs taronges, fúcsies i verds groguencs originats pel pas ferm dels que llueixen, orgullosos, el calçat més popular del moment.

¿Virtuts? És ventilat, antilliscant, no pesa i està disponible en una gamma inimaginable de colors. A més a més, molts ja han decidit personalitzar-lo col.locant-hipinso floretes. ¿Defectes? Per alguns són un insult al bon gust. Per altres, directament horrorosos. I després hi ha els que opinen que el seu èxit deriva d'una tendència creixent, la proliferació de nens atrapats en cossos d'adult. És a dir, d'adults ansiosos de vestir com nens de parvulari.

Raonaments filosòfics a part, els seus usuaris destaquen la comoditat i múltiple ús que es pot donar a les Crocs, el nom de la firma nord-americana que les va crear el juliol del 2002 i que ja està patint els inconvenients de la pirateria. "Són precioses, còmodes i genials per treballar al jardí. A més a més em van anar molt bé quan vam fer obres a casa perquè encara que s'embrutessin els passava un drap i ja estava. Em van encantar així que les vaig veure, va ser tot un enamorament sobtat", assegura Sabrina, de 26 anys.

Però aquesta gallega establerta a Barcelona assegura, a diferència de molts fans d'aquests esclops, que ella mai se'ls posaria per sortir de casa. Aquestes sabates ortopèdiques de disseny apareixen sobretot a la platja i als llocs més cèntrics de la ciutat, però la seva exhaustiva colonització ha fet que es colin a cuines, hospitals, museus i fins i tot teatres.

Laura, de 26 anys, alegra el seu uniforme blau d'infermera amb uns esclops de color lila, i Miriam, de 27, combina la seva bata blanca amb uns de color verd. Alguns espectadors de l'obra tituladaLa cocina de los monólogoses deuen haver adonat que els tres actors llueixen durant tot l'espectacle uns estranys esclops blancs més semblants a un formatge de gruyère que no pas a unes sabates convencionals: les Crocs. "Les fem servir com a vestuari teatral perquè nosaltres fem de cuiners, però jo ja en portava abans. En principi és un calçat laboral", diu l'actor Txabi Franquesa.

Aquestes sabatilles d'estiu tenen una història recent, però triomfal i vertiginosa. Tant les originals com les còpies, que a hores d'ara ja es poden comprar a qualsevol basar. Però només els més incondicionals de la marca coneixen les diferències. Les originals estan fetes d'una resina especial que evita la concentració de fongs i bacteris. Les d'imitació són de plàstic. Les originals costen més de 30 euros, depenent del model. Les d'imitació, menys de 10, depenent de la botiga. Les originals llueixen un logo amb un cocodril que simbolitza la facilitat de moviment per l'aigua i per terra. Les d'imitació no tenen cap marca diferencial. Només forats i coloraines.

Notícies relacionades

Arbovirosi: com prevenir les malalties transmeses per les picades de mosquits

La llei automatitza el reconeixement del 33% de discapacitat

Fenomen global

Les Crocs van ser creades per tres amants de la navegació que buscaven la sabata perfecta per combinar per aigua i per terra. Aviat van ser descobertes per cuiners, jardiners i gent que treballa dreta i la seva popularitat es va estendre tan de pressa que la companyia va passar d'ingressar 725.000 euros el 2003 a ingressar 235 milions d'euros el 2006. La plaga d'aquests estranys esclops, que va des de Tailàndia fins a Mèxic i des de Noruega fins als Estats Units, també ha arribat a la Casa Blanca. Amb una camisa, bermudes i mitjons, George Bush en persona les va lluir demostrant que el seu gust per vestir és tan controvertit com la seva acció política. I Jack Nicholson, Al Pacino, Kate Winslet i Matt Damon també han sucumbit a una epidèmia que hi ha molta gent que encara no s'explica.