Els minimolins de vent es fan un lloc entre les energies renovables

L'última novetat en la recerca d'energies alternatives és la minieòlica, encara incipient a Espanya però que ja s'ha obert camí en països com ara el Regne Unit i Holanda. Aquesta energia es diferencia de l'eòlica tradicional, la de grans parcs d'aerogeneradors, perquè consta de petits molins de vent que es poden instal.lar a la teulada d'una casa sense danyar-ne els fonaments i perquè no són més alts que una antena de telefonia mòbil.

Els minimolins no fan més de dos metres sobre la coberta perquè aprofiten l'altura dels edificis com a suport. En instal.lacions aïllades poden arribar als 20 metres. És poca altura si es compara amb els 80 o 120 metres d'un aerogenerador. Les pales fan de diàmetre, de punta a punta, uns tres metres de mitjana, mentre que les dels grans aerogeneradors arriben als 90 metres.

La potència dels minigeneradors eòlics és inferior als 100 quilowatts i les mà-

quines més comunes oscil.len entre 1,5 i 3 quilowatts de potència. Per comparar n'hi ha prou sabent que un gran aerogenerador té una potència d'uns dos megawatts.

Segons informa l'Associació de Productors d'Energies Renovables (Appa), a Espanya l'energia minieòlica tot just comença a despuntar, ja que hi ha només set megawatts instal.lats, mentre que l'eòlica convencional ja supera els 11.500 megawatts. "Per contra, està triomfant a la Gran Bretanya i a Holanda. I es dóna la paradoxa que productors espanyols --com JBornay, Windeco i Solener, amb fàbriques a Múrcia, Alacant i Madrid-- estan proveint d'instal.lacions minieòliques aquests països, perquè aquí a penes tenen sortida", explica un portaveu de l'Appa.

"A més a més --prossegueix-- a Espanya no hi ha cap tipus de subvenció per a aquestes instal.lacions, que són cares, i per amortitzar-se fan falta entre 25 i 30 anys". És per això que els petits productors no s'atreveixen a instal.lar-ne ni per convicció personal. L'Appa ha demanat que la tecnologia minieòlica es reconegui de manera diferenciada en la legislació i que també tingui una retribució, equivalent a la de l'energia solar, per proveir d'electricitat la xarxa.

MENYS IMPACTE VISUAL

Però la veritat és que la mateixa Appa admet que la millor sortida que poden tenir els minimolins és el subministrament a vivendes aïllades que no compten amb connexió elèctrica a la xarxa. "Un molí al costat de plaques solars pot resoldre el subministrament energètic de qualsevol lloc allunyat de la xarxa elèctrica", afirma el portaveu de l'associació.

L'aspiració, però, és poder interconnectar els minimolins a la xarxa de baixa tensió, com ja s'està fent en altres països eu-

ropeus. L'Appa insisteix que l'energia minieò-

Notícies relacionades

Un jutge concedeix un permís parental amb una norma europea

Luis José Rodríguez Muñiz: "No podem continuar ensenyant matemàtiques com el 1940"

lica té menys impacte visual que els grans aerogeneradors i a les ciutats s'arribaria a confondre amb altres antenes que ja hi ha instal.lades a les teulades.

Un altre dels factors que representen un fre a la instal.lació de minimolins de vent és que es tracta d'aparells relativament cars. Són màquines que han de disposar d'una bona tecnologia, perquè a l'instal.lar-se en zones habitades s'exigeix un baix nivell tant de soroll com de vibracions. El cost d'un minimolí per quilowatt és cinc vegades superior al dels aerogeneradors de potència superior als 500 quilowatts. Hi ha a favor seu el fet que és una energia neta, inesgotable (sempre que el minimolí estigui situat en una zona ventosa) i que en el futur, quan arribi l'escassetat de combustibles fòssils, pot donar tranquil.litat i continuïtat de subministrament energètic a l'usuari.