L'assignatura d'Història de les Religions neix sense suport

Educació per a la Ciutadania no és l'única assignatura que debutarà a l'ESO al setembre. Història i Cultura de les Religions, alternativa a l'assignatura de Religió Catòlica, també es començarà a oferir per als alumnes de primer i tercer d'ESO. La matèria --que és optativa però que computa per promocionar de curs, encara que no per accedir a beques-- serà impartida per llicenciats en Filosofia, Ciències Socials, Geografia i Història.

Sembla, d'entrada, la solució ideal per a aquells estudiants de famílies poc o gens religioses però els pares dels quals valoren, malgrat tot, la importància que a la base cultural dels seus fills no hi faltin, per exemple, amplis coneixements sobre el cristianisme. És l'assignatura incògnita. ¿Es farà un forat?

De moment, només les editorials Anaya i Edebé han imprès manuals d'aquesta nova disciplina, que compta amb un precedent a Fet Religiós, la matèria aprovada pel Govern d'Aznar el 2002. La principal diferència és que ara s'han rebaixat les pinzellades d'adoctrinament religiós que tenia aquella matèria, que era obligatòria per als estudiants que no es matriculessin a Religió. Altres grans editorials, com SM o Santillana, no han elaborat de moment textos davant la incertesa de la demanda.

Segons dades del Ministeri d'Educació, només el 47,82% dels alumnes d'ESO va cursar Religió Catòlica el curs passat a Espanya. A Catalunya, el percentatge va ser menor: a penes el 40,5%. Altres religions (islàmica, hebrea, evangèlica) van sumar el 0,4%. Podria semblar, doncs, que Història de les Religions té mercat. Però tot està en contra seu.

CONTINGUTS REPETITS

Lola Abelló, presidenta de la confederació laica de pares Ceapa, ha anunciat que no recomanaran cursar aquesta matèria perquè els seus continguts ja apareixen en altres àrees, com la Història o la Filosofia, o quan s'estudia art o cultura. A parer seu, l'ensenyament de tot tipus de religió ha de sortir de l'escola. "Defensem que s'esculli la tercera alternativa, la que es coneix com a atenció educativa mena de calaix de sastre on caben tot tipus d'activitats, i que les classes de religió es programin al final de la jornada, perquè els que no les cursin se'n puguin anar a casa. No crec que Història de les Religions tingui èxit", vaticina.

Tampoc li augura una gran demanda el president de la Federació Espanyola de Professors d'Ensenyament de la Religió (Ferede), Luis Guridi. "No ens agrada com s'ha plantejat. S'hauria d'haver fet una assignatura d'Història de les Religions per a tots. En un Estat aconfessional no hi pot haver professors catequistes com ens considera el ministeri", destaca.

Notícies relacionades

Sanitaris demostren la revenda de cites per homologar els títols

La fiscalia sol·licita intervenir Cellex per evitar que es despatrimonialitzi

Per Luis María Cifuentes, president de la Societat Espanyola de Professors de Filosofia (SEPFI), el fet que l'alternativa sigui avaluable frenarà que els alumnes l'elegeixin. "Els nois demanaran l'exempció. Seran una minoria els que optin per ella als centres públics i als privats faran Religió", opina.

Els continguts de la nova matèria semblen ser el que té menys importància. Roberto Salmerón, president del Col.legi de Doctors i Llicenciats de Madrid, els considera positius i adequats, però discrepa que figurin dins de la triple oferta. "A primer curs decidiran els pares i l'assignatura tindrà alumnes, però aquests desapareixeran més endavant, quan es facin grans i l'assignatura sigui més interessant", opina.