Via lliure a la comercialització d'arròs amb gens humans als EUA

Els denominatsaliments Frankenstein--modificats genèticament-- han fet un pas endavant després que el Departament d'Agricultura dels EUA hagi anunciat que permetrà el cultiu i la comercialització d'arròs que conté gens humans. L'empresa productora, Ventria Bioscience, té l'autorització per plantar 12 quilòmetres quadrats d'aquest arròs i planeja utilitzar les proteïnes que n'extregui en begudes, postres i iogurts que es vendran com a remeis contra la diarrea. Fins ara, els aliments amb gens humans es produïen de manera experimental.

Des que el 1996 va aparèixer el primer puré de tomàquet modificat genèticament, aquest tipus d'aliments amb gens d'altres espècies animals o vegetals s'han anat expandint malgrat les crítiques de grups ecologistes i les alertes pels seus possibles efectes nocius sobre la salut dels consumidors i la cadena alimentària. El que Ventria Bioscience planeja va més enllà: produir arròs genèticament modificat amb els gens humans que sintetitzen les proteïnes antibacterianes lactoferrina i lisozima --que estan a la llet materna, la saliva i les llàgrimes-- i que contribueixen a atenuar els efectes dels atacs de diarrea.

TERCER MÓN

Ventria ja ha assenyalat quines són les dues principals fonts d'ingressos que preveu per al seu producte: el primer món, amb els pares preocupats de les diarrees dels seus fills, i el tercer món, on la diarrea és una de les causes més habituals de mortalitat infantil, sobretot a causa de les pèssimes condicions de l'aigua que consumeixen. "Podem ajudar a curar més ràpidament els nens amb diarrea", va dir Scott E. Deeter, president de Ventria, que va afegir que els seus estudis indiquen que els nens es recuperen abans si consumeixen fluids que continguin les proteïnes cultivades a l'arròs de Ventria.

Notícies relacionades

Arbovirosi: com prevenir les malalties transmeses per les picades de mosquits

La llei automatitza el reconeixement del 33% de discapacitat

Aquests arguments no convencen els crítics amb l'empresa. En primer lloc, els productors d'arròs tradicional, que temen que els cultius d'arròs modificat es barregin amb els seus. El resultat seria que el consumidor menjaria arròs modificat genèticament sense saber-ho, una possibilitat que Ventris nega citant els seus mecanismes de control. De fet, la pressió de les empreses productores d'arròs va obligar Ventria a instal.lar-se a Kansas, un estat on no es produeix aquest cultiu.

Els segons crítics amb l'empresa són els grups ecologistes i les associacions de consumidors, com ara els nord-americans Unió de Consumidors i Centre per un Menjar Segur, que han expressat la seva "gran preocupació" per la producció a l'aire lliure del que "al cap i a la fi és una medicina". La britànica GeneWatch adverteix que hi ha "grans riscos per a la salut", sobretot pel que fa a al.lèrgies. I, per descomptat, també hi ha les crítiques des de l'àmbit de l'ètica: fins a quin punt la ciència es pot involucrar en la mateixa construcció de la vida. A tots aquests grups crítics els ha respost el Departament d'Agricultura nord- americà amb l'afirmació que no veu "cap risc" per a la salut en aquest tipus de cultiu.