L'Àrtic va ser una jungla abans de patir un canvi climàtic

Tot està inventat, fins i tot el canvi climàtic. L'oceà Àrtic, a les costes del qual habiten avui els óssos polars, era, fa 55 milions d'anys, gairebé una jungla que disfrutava d'un clima tropical, amb una temperatura de l'aigua d'uns 24°C. Un posterior escalfament global, per causes encara desconegudes, va portar al refredament i la glaciació del mar fins a quedar com el coneixem avui. Aquesta és la conclusió que crida més l'atenció d'una investigació portada a terme en aigües àrtiques per un equip multinacional. La codirectora de l'expedició, Kathryn Moran, va explicar ahir a Barcelona, dins del programa de Medi Ambient de l'obra social de La Caixa, els detalls de les indagacions.

Seguint amb el canvi climàtic, Moran afirma que de l'experiència àrtica "se'n pot aprendre la reacció global del planeta davant l'escalfament" encara que amb una diferència: "els gasos hivernacle s'emeten avui més veloçment que abans. En 200 anys s'ha arribat a cotes que abans trigaven 10.000 anys" i, per tant, malgrat conèixer com respon el planeta "es desconeix quan s'arribarà al punt d'inflexió", el que causi efectes com el viscut en la que va ser la jungla polar.

El cert és que els models informàtics que s'han fet servir no han aconseguit reproduir les temperatures a què es va arribar a l'Àrtic, de la qual cosa es dedueix que en l'estudi sobre l'escalfament no s'està tenint en compte algun element que sense cap mena de dubte és clau. I aquests models són els mateixos que s'utilitzen per preveure les conseqüències de l'actual escalfament del planeta. És a dir, si els models subestimen la magnitud de l'escalfament en el passat, pot passar el mateix en el del futur.

ACABAR AMB EL MITE

La doctora detalla també que la seva investigació ha servit per "desmentir" un mite: que l'Antàrtida es va gelar primer i que la seva glaciació va provocar, a la llarga, la del pol oposat. Avui se sap que "van ser processos simultanis" i, segurament, a causa dels gasos d'efecte hivernacle procedents, i de moment només són hipòtesis, de l'alliberament de gas metà dels oceans, d'incendis forestals de continents sencers i de grans erupcions volcàniques.

L'expedició, que es va dur a terme l'any 2004, no va reparar en despeses. Tres vaixells trencaglaç van salpar fins al punt de prospecció, situat a 250 quilòmetres del pol nord. Dos d'ells van exercir deguardaespatlles, apartant blocs de gel perquè el tercer, elVidor Viking,pogués mantenir-se immòbil i perforar sobre el punt més alt d'una serralada submarina que uneix Sibèria amb Groenlàndia.

Notícies relacionades

Arbovirosi: com prevenir les malalties transmeses per les picades de mosquits

La llei automatitza el reconeixement del 33% de discapacitat

400 METRES DE SEDIMENTS

A més, diversos helicòpters i satèl.lits van controlar els moviments de les grans plaques de gel, per si alguna s'acostava massa alVidor Viking. Van extreure 100 cilindres de més de quatre metres, és a dir, 430 metres de capes de sediments, l'ADN de l'Àrtic en els últims 55 milions d'anys.