Aeroport 2006: atrapada a París (II)

Ve de la pàgina anterior

euros. Aquesta vegada, quan vam passar pel control de passatgers, a més a més dels gestos acostumats, vam haver de descalçar-nos i dipositar les sabates a la cinta; a l'obrir la bossa de la meva germana, un empleat que semblava de bon humor es va quedar amb la seva màscara d'ulls.

Ella li va deixar anar amablement: "Si vol, es pot quedar amb la meva bossa i regalar-li a la seva nòvia". Crec que si ens haguessin volgut violar tampoc ens hauríem resistit. ¿Érem les mateixes tres dones adultes i responsables de la nit anterior? La meva germana no havia pogut anar a un plató de televisió on l'esperaven una vintena de persones per fer una gravació; la meva amiga s'havia perdut una visita mèdica concertada amb diversos mesos d'antelació; jo havia d'assistir a la lectura d'una tesi doctoral de la qual era doctora suplent i amiga de la doctoranda.

Notícies relacionades

Arbovirosi: com prevenir les malalties transmeses per les picades de mosquits

La llei automatitza el reconeixement del 33% de discapacitat

En els últims anys, als nostres aeroports, la violació dels drets dels ciutadans s'ha anat convertint de forma progressiva en una pràctica habitual. A les forces policials s'hi han afegit ara altres cossos de seguretat que, a diferència dels funcionaris de l'Estat, es valen del seu uniforme per actuar impunement al marge de la llei. Es tracta d'individus sense nom i sense cap funció explícita que tenen com a feina practicar la vexació moral dels viatgers.

La seva facultat de decisió resulta absoluta, desmesurada i fora de tota lògica: ¿per què retiren una màscara d'ulls d'una bossa adduint que fa més de 100 mil.lilitres?, ¿per què és vàlida una bossa de plàstic transparent de 20x20 centímetres i no una de 20x25? Els nous corsaris poden resoldre qualsevol assumpte de la nostra incumbència, no només sobre les nostres pertinences, sinó també sobre la pròpia capacitat de viatjar. No importa quines siguin les circumstàncies concretes de l'aeroport o del trànsit aeri. Sense un previ debat públic que generés opinió s'ha anul.lat un dels nostres drets històrics fonamentals, el de la lliure circulació.