INVESTIGACIÓ DE LA REVISTA 'NATURE'

¿S'hereta la sociabilitat?

El genoma de l'abella indica que les lleis de la societat estan inscrites als gens

Les seves estructures són complexes, però a penes tenen neurones

2
Es llegeix en minuts
MICHELE CATANZARO / BARCELONA

Dansen, es comuniquen per senyals olorosos, es reparteixen la feina i tenen bona memòria. Per les seves habilitats socials, les abelles s'assemblen més als humans que als altres animals. No obstant, el seu cervell només té una milionèsima part de les neurones que té el nostre.

L'explicació de la sociabilitat de les abelles podria estar amagada en els 10.157 gens del seu ADN, segons diuen els investigadors participants en la seqüenciació del genoma de l'abella, publicat a la revistaNature.Lasociogenòmica,una disciplina que acaba de néixer i que pretén trobar les bases genètiques de la sociabilitat, fa un pas endavant, però al mateix temps desperta controvèrsies.

Quan una abella torna al rusc després d'haver descobert una font d'aliment, es recargola davant de les seves companyes i emet sons i olors. Aquestadansarepresenta l'únic exemple de llenguatge simbòlic utilitzat per animals que no són primats. El seu objectiu és comunicar la posició dels aliments respecte del Sol i la distància del rusc. Aquest és només un exemple de les complexes interaccions socials entre abelles. Les seves comunitats, per exemple, tenen unescastesmolt clares: les reines viuen fins a dos anys, 10 vegades més que les obreres; les primeres produeixen uns 2.000 ous al dia, mentre que les altres mai es reprodueixen.

La seqüenciació del genoma de l'abella, portat a terme per un consorci internacional d'investigadors, posa de manifest que moltes habilitats socials sorgeixen dels gens. L'equip de Hugh Robertson, de la Universitat d'Illinois, ha revelat que l'abella té més del doble de gens receptors de l'olor que els altres insectes amb el genoma seqüenciat, el mosquit i la mosca del vinagre. A més, l'equip de Martin Beye, de la Universitat de Düsseldorf, ha detectat que l'abella té gens especials relacionats amb l'ús del pol.len i del nèctar. Per exemple, elgen groc, utilitzat per generar la gelea reial, una secreció rica en nutrients que fa que les larves es desenvolupin com a reines. Es tracta d'un cas clar on es reflecteixen l'estructura del genoma i l'estructura social.

En funció de la casta social

Notícies relacionades

No obstant, el resultat més impactant és el de l'equip de George Weinstock. Els investigadors han descobert almenys 65 punts de l'ADN que codifiquen molècules de forma diferent en funció del paper social de l'abella, i que generen diferentsestils de vida.Aquests resultats s'afegeixen als descobriments precedents relacionats amb la sociabilitat d'altres animals. El 2004 es va comprovar que les rates de camp canviaven de promíscues a monògames si se'ls implantava un gen. També s'han trobat elements genètics en certs comportaments socials del ximpanzé.

Molts investigadors han destacat les similituds de les abelles amb el comportament humà, com els casos d'individus que cuiden cries que no són els seus descendents. O que en les dues espècies hi ha una divisió del treball i diferents actituds respecte de la recerca de recursos alimentaris. No obstant, també s'han alçat veus alertant dels riscos d'un excessiu reduccionisme.