Natascha Kampusch // Entrevista

"Em preguntava per què m'havia de passar això a mi entre milions de persones"

1
Es llegeix en minuts
ALFRED WORM / VIENA

Ve de la pàgina anterior

metges no vénen? M'estimo els metges (rialles), però ningú m'ha ajudat amb el meu refredat. De moment provaré amb l'esprai nasal.

--¿Quina sensació té quan pensa en els últims vuit anys?

--Em preguntava una vegada i una altra per què m'havia de passar això a mi entre milions de persones, justament a mi. Sempre tenia el mateix pensament: estic segura que no he vingut al món perquè em tanquin i per arruïnar completament la meva vida. Estic desesperada davant d'aquesta injustícia. Em sentia com una gallina en un galliner. Segur que vostès han vist per televisió la meva masmorra, així que ja deuen saber que petita que era. N'hi havia per desesperar-se.

--¿No podia abandonar-la mai?

--Sí. Sempre era a dalt amb ell fent cosetes, qualsevol petitesa típica del dia a dia. Però immediatament després em tornava a enviar a baix. Per dormir, per viure, quan se n'anava durant el dia, cada vegada havia de tornar a baixar a aquella masmorra.

--Era pitjor que una presó.

--Segur. Era pitjor quan venien visites o la seva mare per quedar-se un cap de setmana.

--¿S'estava tot el cap de setmana en aquella habitació tan estreta?

--Sí, però amb el temps t'hi acabes acostumant. Ara m'agrada passar un cert temps sola. Vaig tenir l'opció d'estar sola o en companyia seva, i aquestes alternatives no són gaire encisadores, però no vull dir res més de tot això. Vostè no hauria de parlar gaire amb mi sobre el senyor Priklopil perquè ara no és aquí per poder-se defensar. Així que no ens porta enlloc aprofundir en tots aquests temes. La pobra senyora Priklopil, segurament, no deu voler que el públic llegeixi coses al diari que no l'interessen a ningú tret de la policia. Malparlar d'un mort no ho trobo bé, sobretot per la seva mare.

Notícies relacionades

--¿La fugida va ser planejada?

Passa a la pàgina següent