Una Eurocopa sense futbol

Si ningú no hi posa remei en els tres partits que queden per a la final de diumenge a Saint-Denis, l'Eurocopa del 2016 serà recordada més per la quantitat que per la qualitat. La primera cita continental de la història amb 24 seleccions està decebent. Molta por, poc futbol i autèntiques llaunes en un torneig que, de moment, només serà recordat per les sorpreses d'Islàndia i Gal·les, i els interminables penals de l'Alemanya-Itàliapenals , la pitjor tanda en 56 anys d'Eurocopa, com toca en una edició descafeïnada. 

S'esperava força més de l'invent de Michel Platini, que va obrir el torneig a 24 seleccions, amb el consegüent augment de partits. Dels 31 en 24 dies del 2012 es va passar als 51 d'aquest any en un mes exacte de competició. Una vintena més de duels que únicament han servit per extremar les precaucions, augmentar el cansament dels jugadors i eternitzar el quadro. Ja s'han consumit 48 enfrontaments, amb quatre pròrrogues i tres tandes de penals en 4.500 minuts de joc. La conclusió és clara: falta qualitat i atreviment.

EL MÉS AVORRIT DEL SEGLE

La principal tortura es va viure en el Croàcia-Portugaltortura Croàcia-Portugal de vuitens, catalogat com el partit més avorrit d'aquest segle. Des de l'Eurocopa del 1980, en un Espanya-Itàlia, no hi havia cap partit sense ni un sol xut a porta en els 90 minuts. Van marcar els lusitans en la primera aproximació a l'àrea i va caure Croàcia, una de les seleccions més atrevides. "Ha guanyat el pitjor, el que no ha proposat res. El futbol no ha sigut just", va afirmar Rakitic enmig de llàgrimes. 

Així ha avançat Portugal fins a les semifinals, sense guanyar ni un partit en els 90 minuts, emulant el PSV del 1988, que va conquistar la Copa d'Europa empatant els cinc últims xocs, els dos de quarts, els dos de semis contra el Madrid de la Quinta del Buitre i la final contra el Benfica, al qual va tombar en els penals. "M'estimo més ser aquí jugant lleig que fent-ho bonic i ser a casa. No hem fet exhibicions ni un gran futbol, però hem sigut perfectes en altres aspectes", respon Danilo, migcentre del Porto.

EL TRIOMF DE LA FORÇA

Els analistes destaquen un canvi de tendència, recolzat per l'adéu d'Espanya, campiona de les dues últimes edicions. "És l'Eurocopa del col·lectiu, del cor, de la força, de la tàctica, no és l'Eurocopa del talent. Bèlgica en va ser el millor exemple. França, potser, ho té tot. Griezmann és el líder, però fa jugar a la resta», reflexiona Bixente Lizarazu, comentarista estrella de la TF1 francesa.

"No em va sorprendre que perdés Espanya, tothom ja sap com juga, ha de buscar un pla b, un pla c. En aquesta Eurocopa està primant la defensa, gairebé tots els equips es tanquen. Ara tothom corre i pressiona, hi ha un entusiasme sense límits en seleccions com Islàndia i Gal·les. S'ha de suar sang per guanyar-los perquè són petits però tenen ullals", aporta l'argentí Mario Kempes.

EL RECORD DE GRÈCIA

Tampoc han faltat les crítiques a la gespa, especialment a Lilla, i la clàssica debacle d'Anglaterra, un reflex del pobre joc de tot el campionat. Veient el transcurs del torneig més d'un pensa en la rocosa Grècia d'Otto Rehhagel, campiona el 2004 contra Portugal, amb el plor final de Cristiano inclòs. 

Notícies relacionades

¿Què ha de fer una empresa per optar als fons europeus?

Un regidor del PSC de Sant Joan de Vilatorrada, identificat en un bar que incomplia l’horari

Entre els quatre supervivents, només el bloc de Joachim Löw aposta decididament per la pilota. "Alemanya és Alemanya, la millor d'Europa i del món", diu Deschamps. Però també ha tingut carències. Almenys ha complert els pronòstics i no ha faltat a la seva habitual cita amb les semifinals. Igual que l'amfitriona, que no es va destapar fins al xoc contra IslàndiaIslàndia, amb aquella temible barreja de força i talent.

A l'altre costat, emergeixen l'orgull i la força de Portugal i Gal·les, amb el cara a cara de Cristiano i Bale, dos astres amb més potència que qualitat, més físic que inspiració, el reflex d'una Eurocopa que té un oasi en Antoine Griezmann, el verdader mag d'un torneig sense futbol.