Elísabet Benavent: «Encara no ens prenem seriosament la novel·la romàntica»

Netflix estrena aquest divendres 2 de juny la tercera i última temporada de ‘Valeria’, la sèrie basada en l’exitosa saga literària d’Elísabet Benavent. Des que l’escriptora (València, 1984) autopubliqués ja fa gairebé 10 anys el seu primer llibre, ha venut quatre milions d’exemplars de les seves 24 novel·les romàntiques, que continuen travessant fronteres enfortides ara gràcies a l’aliança amb el gegant de l’‘streaming’. Perquè, tot i que acabi ‘Valeria’, el 28 de juliol arribarà a la plataforma una altra minisèrie basada en un altre dels seus relats, ‘Un cuento perfecto’, protagonitzada per Anna Castillo i Álvaro Mel.

La saga ‘Valeria’ consta de quatre llibres, però només hi haurà tres temporades de la sèrie. ¿Hi ha moltes variacions respecte a les novel·les per sintetitzar-ho tot?

No, és una temporada bastant fidel als llibres. Estic molt contenta amb la decisió que es va prendre i crec que l’últim capítol és un fermall d’or.

¿Tenir la projecció internacional que dona Netflix és el millor que li pot passar a un escriptor?

No sé si és el millor que li pot passar, però sí que m’ha obert la porta a molts països en els quals abans no hi havia traducció. Per exemple, estem a punt d’estrenar ‘Un cuento perfecto’ a Itàlia, farem la traducció a l’anglès als EUA... Així que Netflix ha ajudat moltíssim. Passes de ser un llibre que ha funcionat molt bé a Espanya a tenir una projecció a 192 països. A mi m’agrada molt aquesta relació agermanada entre l’audiovisual i la literatura perquè tenen molt per donar-se l’un a l’altre.

¿Després d’aquest acord amb Netflix escriu pensant d’una manera més audiovisual?

No ha canviat tant la meva manera d’escriure, perquè pensar-ho d’aquesta manera pervertiria una mica el procés habitual d’escriptura. Però et dona certes eines que no tenies abans i és possible que et plantegis escenes d’una manera molt més visual... Tot i que això també t’ho dona llegir guions, veure els muntatges...

¿Li molesta escoltar que els seus llibres o les sèries basades en els seus llibres són per a noies?

Sí, em sembla superreducionista. Els prejudicis et limiten a acostar-te a una cosa que et podria agradar molt, i més quan estem parlant de ficció audiovisual d’una banda i literària de l’altra. És molt més fàcil deixar el públic que sigui sobirà i deixar-nos estar d’aquestes coses perquè, a més de ser un prejudici, és bastant masclista.

¿Creu que a la novel·la romàntica se la pren prou seriosament?

No, encara no ens la prenem seriosament, està completament injuriada. Continuem sent el germà pobre malgrat que estem vivint una època daurada a Espanya. Jo crec que hi ha un doble prejudici. D’una banda, per dir que és aquest gènere escrit per i per a dones, i tractar-nos amb cert paternalisme, com si la literatura no parlés constantment d’amor. I després també ens hem d’enfrontar al prejudici de l’entreteniment, que sempre va lligat a l’afegitó que és dolent, i no ho entenc.

Dues de les protagonistes són escriptores, com vostè: la Valeria de la sèrie de Netflix i l’Elsa de ‘Cómo (no) escribir nuestra historia’, el seu últim llibre. ¿Aboca molt de vostè a les novel·les?

Intento no fer-ho. Coincidim en el fet que som escriptores perquè per a mi és el tancament d’un cicle. Vaig començar amb la Valeria, algú que estava lluitant pel mateix somni que jo, i tanco el cicle amb l’Elsa, que és una escriptora que està més en la meva situació d’ara, una autora que ja té èxits a l’esquena però que té por de les expectatives, de no saber continuar creant una cosa que funcioni.

¿La novel·la romàntica també és el seu gènere preferit com a lectora?

Soc molt mala lectora de novel·la romàntica. Em fa molta por contagiar-me del to de les meves companyes, així que llegeixo aquestes novel·les quan no estic escrivint. El meu gènere preferit és la novel·la negra i el ‘thriller’.

¿Les seves protagonistes no estan massa condicionades pels homes?

No crec. Estan condicionades pels homes, per la feina, per la família, per les expectatives sobre elles, per la pressió de la societat i a les xarxes... El que passa és que són novel·les romàntiques, així que l’amor és un tema de pes. Jo crec que són novel·les que parlen de tota la pressió que tenim les dones a sobre i de com moltes vegades hem de fer malabars per aconseguir tot el que volem.

Però a la Valeria li costa estar sola. Ho demostra també aquesta última temporada.

Aquest és el camí d’aquesta protagonista en concret. Es casa ben aviat i quan ho deixa amb l’Adrián ja gairebé està amb el Víctor, després coneix el Bruno... La seva assignatura pendent és aprendre a gestionar la soledat i estar-hi a gust.

Quan avui veu ‘Valeria’ o llegeix els seus llibres, ¿pensa que escriuria els seus personatges femenins de manera diferent per com s’ha empoderat la dona en la societat?

Les faria diferents perquè jo tenia 24 anys quan vaig escriure ‘Valeria’. Amb 38 anys no soc la mateixa dona, és inevitable anar aprenent pel camí. La comèdia romàntica té uns clixés com a gènere literari i potser ara els hauria utilitzat d’una altra manera. Però hi ha una cosa que jo no podré tornar a repetir mai i que sí que hi ha a ‘Valeria’: mai podré escriure amb aquesta ingenuïtat amb què vaig crear el meu primer projecte. La màgia de ‘Valeria’ és aquesta. És el primer llibre i es nota: és ingènua, naïf, fresca, i això només es pot aconseguir amb el primer llibre.

Notícies relacionades

‘El problema dels tres cossos’

20 anys de 'Los Soprano'

Els personatges masculins no són protagonistes de les seves històries, tot i que són importants. ¿Es planteja cedir-los aviat el protagonisme?

Ho estic fent, però no en puc dir res més.