Carolina Yuste i Camila Sodi: «A ‘Sin huellas’ les dones no estan fetes per al desig masculí»

Una comèdia espanyola amb caires de ‘western’ i ‘thriller’ i protagonitzada per dues dones: una gitana lesbiana i una immigrant mexicana. Aquest és l’original còctel de ‘Sin huellas’, la sèrie d’Amazon Prime en la qual dues netejadores són perseguides per mafiosos russos, per empresaris sense escrúpols i per la policia després de convertir-se en sospitoses d’un assassinat només per fer bé la seva feina: deixar com una patena (i sense una empremta) l’escena d’un crim. Les interpreten Carolina Yuste, guanyadora del Goya a millor actriu de repartiment per ‘Carmen y Lola’, i Camila Sodi, una mexicana que debuta a Espanya però que ve d’una família amb tradició al seu país: és la neboda de la cantant Thalía i l’exdona de l’actor Diego Luna, pare dels seus dos fills.

¿S’imaginaven que algun dia protagonitzarien un ‘paella western’, el gènere amb què han batejat la sèrie, ambientada a Alacant?

Carolina Yuste: No, però quan va arribar va ser una alegria, al sentir que estàs aprenent coses a què no estàs acostumada.

Són dues heroïnes atípiques. No només per ser dones en un ‘paella western’, sinó per ser una gitana lesbiana i una immigrant.

Carolina Yuste: Una de les coses que més m’agradaven de la sèrie és que semblava que aquest tipus de codis estaven reservats als homes i de sobte veiem dos personatges femenins enmig d’aquest ‘western’ i d’aquesta comèdia megadisparatada. A més, són dues dones socialment invisibles, entre cometes. Ens va apassionar que es posés el focus a llocs als quals no estem acostumats a mirar. La seva heroïcitat és que estiguin juntes per sobreviure a tot aquest embolic, venint d’on venen i amb tot el que han de lluitar.

Camila Sodi: Tots som herois i heroïnes de la nostra pròpia vida, perquè et trobes molts revolts que has d’anar manejant.

Els seus personatges tampoc estan sexualitzats. Ni tan sols surten maquillades. Tampoc és habitual. 

Carolina Yuste: Són dues dones normals. La ficció ha de tenir la responsabilitat de mostrar totes les diversitats per poder generar referents nous. Des de l’escriptura del guió ja es va veure que els personatges estan en un embolic ben gran, de manera que ¿com s’han de preocupar per posar-se rímel?

Camila Sodi: No han de ser dues dones sexis fugint. Són dues dones reals i no tenen un punt de vista masculí a sobre.

Carolina Yuste: Ni estan construïdes per al desig masculí.

¿Enmig de l’acció, no hi ha una crítica social al darrere? 

Carolina Yuste: És clar. De vegades pensem que ha de ser una cosa o l’altra, com si la comèdia més ‘mainstream’ no pogués encaixar amb un discurs social. ¿I per què no? Si les maneres d’arribar al públic són enormes. De vegades ens estanquem molt en quines coses es poden fer a cada lloc, però no hi ha res millor que entretenir l’audiència alhora que li estàs explicant coses que probablement no coneixia. Si a l’acabar de veure la sèrie aconseguim que la gent s’hagi divertit i a més que la pròxima vegada que vagi a un hotel es fixi en qui neteja, seria fantàstic.

Carolina, aquí fa de gitana, igual que en la pel·lícula ‘Carmen y Lola’, però vostè no ho és. 

Carolina Yuste: En algun moment hauré de mirar en el meu arbre genealògic, a veure què passa amb els meus cognoms. Però que jo sàpiga no ho soc.

Camila, vostè sí que és mexicana. En la sèrie hi ha moltes referències al seu país, es beu tequila, surten mariachis, s’escolta Thalía i Christian Castro... ¿Va donar idees per parlar de Mèxic?

Camila Sodi: Jo el que vaig poder aportar va ser cap al meu personatge. Més enllà d’això, estàvem albergats per un guió excel·lentment escrit i molt meticulós, que va ser una de les coses que més em va agradar d’aquest projecte.

¿Té pensat treballar més a Espanya?

Camila Sodi: Jo estic oberta. M’ha encantat treballar aquí, a veure què passa. M’encanta arribar a un lloc nou, conèixer una altra gent, aprendre i amarar-me de noves cultures i maneres de treballar.

En la sèrie és curiosa la relació del personatge de Camila amb el seu marit, un home que es converteix en un aliat malgrat que ella sap que no li convé.

Camila Sodi: No li convé per a res, però és un encantador de serps. N’hi ha molts d’aquests, noies, vagin molt amb compte. Però que sigui un mal marit no el converteix en un mal ésser humà, que és una mica del que va la sèrie. ‘Sin huellas’ em va interessar perquè s’hi trenquen una mica els estereotips de la televisió i hi podem veure personatges més complexos i humans, com a la vida real. Algú et pot caure molt bé, però en el fons no és tan bona persona, o viceversa. 

¿Pensen, com demostra aquesta sèrie, que l’humor és important malgrat les situacions complicades en les quals siguis?

Notícies relacionades

‘El problema dels tres cossos’

20 anys de 'Los Soprano'

Carolina Yuste: Recordo que en els moments més tràgics de la meva vida és quan m’han donat els atacs de riure més forts. El típic de ser en un tanatori i riure. L’humor és una manera de guarir, de connectar amb els altres, de riure’t de tu mateix per deixar de donar-te tanta importància i tornar a baixar. De vegades no valorem gaire la indústria de l’humor, quan en el fons és la nostra taula de salvació.

Camila Sodi: L’humor és el que ens redimeix com a éssers humans i el que ens permet seguir endavant. Perquè la vida es posa dura i si no pots riure una mica t’estanques. És la medicina gratis.