DECÀLEG

Deu sèries de referència sobre la dona soltera i sense (gairebé) problemes

  • En plena conversa sobre el fenomen de la solteria femenina, recordem 10 grans retrats de don(es) amb plans vitals que no inclouen obligadament el matrimoni

Deu sèries de referència sobre la dona soltera i sense (gairebé) problemes
6
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

De les antigues telecomèdies sobre dones solteres en procés d’autoafirmació a les recents sèries sobre dones sense parella ni ànsies de millora en cap aspecte, la televisió ha abundat en retrats femenins que no es basen fèrriament en la recerca de la parella oficialitzada. De fet, la investigacions acadèmiques comencen ara a adonar-se d’un fenomen que la ficció, sobretot televisiva, ha documentat profusament. Aquí en recordem 10 grans exemples. 

1. ’La chica de la tele’ (1970-1977)

1. ’La chica de la tele’ (1970-1977)

El recordava la periodista Joy Press en el seu assaig ‘Dueñas del show’ (2018): el Moviment d’Alliberament de la Dona «es va infiltrar en el ‘mainstream’ nord-americà al llarg dels setanta, però l’impacte en el ‘prime time’ va ser mínim». Una de les excepcions va ser ‘La chica de la tele'’, protagonitzada i produïda per Mary Tyler Moore, d’allò més carismàtica en l’icònic paper de Mary Richards, dona de trenta anys que, després de deixar enrere un nòvio aliè al compromís, aconseguia feina com a productora associada en el telenotícies vespertí d’una cadena de Minneapolis. I no es conformava amb l’statu quo: en la tercera temporada, després de descobrir que l’home que ocupava abans el seu lloc tenia un salari més alt, demanava un augment que li acabaven concedint. 


2. ’Murphy Brown’ (1988-2018)

2. ’Murphy Brown’ (1988-2018)

També a ‘Dueñas del show’, Press assenyalava cap al doble fora de combat de ‘Roseanne’ i ‘Murphy Brown’, estrenades el 1988 amb només un mes de diferència, com a veritable punt d’inflexió per a la tele amb protagonisme femení. Per al tema que ens ocupa, la segona té especial importància. La classe de dona en el centre del relat, de més de quaranta, soltera i centrada en la seva carrera, continuava sent una raresa en el ‘prime time’ dels vuitanta. A més, coneixíem aquesta aguerrida reportera i presentadora (gran Candice Bergen) en un moment delicat, nouvinguda d’una temporada a la clínica Betty Ford per la seva addicció a l’alcohol. ¿Com? ¿Que es quedava embarassada? Va ser sense voler. 


3. ’Sexo en Nueva York’ (1998-2004)

3. ’Sexo en Nueva York’ (1998-2004)

Com la seva hereva mil·lennista ‘Girls’, aquesta creació de Darren Star (millorada per Michael Patrick King) sempre va ser més romàntica del que podria semblar a una certa distància, però això no significa que les seves heroïnes no sabessin divertir-se en la solteria. I com les antiheroïnes de temps recents, Carrie Bradshaw (Sarah Jessica Parker) i les seves amigues podien passar de la santedat per cometre petits pecats: recordem com enganyava la Carrie l’etern bon noi Aidan (John Corbett) durant no una nit, sinó tres setmanes, amb el fonedís Mr. Big (Chris Noth). 


4. ’New girl’ (2011-2018) 

4. ’New girl’ (2011-2018) 

Ens quedarem amb les ganes de saber com era ‘Sin compromiso’, aquella estimable comèdia romàntica amb Ashton Kutcher i Natalie Portman, abans de passar pel filtre cast del director Ivan Reitman. Però fins i tot després de la censura quedaven llampecs d’enginy i d’una visió actualitzada de les relacions afectivosexuals. La guionista, Liz Meriwether, va confirmar talent creant ‘New girl’, reivindicable telecomèdia amb Zooey Deschanel com una bombollejant professora de Los Angeles que comença a compartir pis amb tres solters més de trenta i pocs. Sota la seva capa de lleugeresa efervescent, s’erigia subtilment com tota una anàlisi dels diferents graus d’intimitat: no tot a la vida ha de ser amistat o matrimoni.


5. ’Girls’ (2012-2017)

5. ’Girls’ (2012-2017)

La influent creació de Lena Dunham va tirar per terra definitivament la teoria que, per causar sensació i arribar al públic, una heroïna televisiva havia de ser perfectament estimable. La seva Hannah Horvath va alienar alguns espectadors amb el seu egoisme, les seves contradiccions i el seu nul problema per a desvestir-se davant la càmera, però en va enamorar molts d’altres precisament per tot això, per les seves complicacions. Al costat d’aquesta aspirant a escriptora, altres noies memorables: la mig ‘hippy’ Jessa (Jemima Kirke), la perfeccionista però fallida Marnie (Allison Williams) i la menys ingènua del que sembla Shoshanna (Zosia Mamet), amienemigues en perfecta fricció al capítol ‘La casa de la playa’, potser la cimera.


6. ’Broad City’ (2014-2019)

6. ’Broad City’ (2014-2019)

Les còmiques jueves Ilana Glazer i Abbi Jacobson reelaboraven aquí amb més folgança de mitjans, però sense perdre alè punk, la seva websèrie amb el mateix nom del 2009, col·lecció de vinyetes delirants sobre com no buscar-se la vida a Amèrica. Obra mestra del feminisme brut, ens presenta dos personatges sense gran projecte vital més enllà de sortir de festa, ficar-se al llit (o mirar de fer-ho) amb qui es creuï i fracassar sense parar. Bé, també poden anar al dentista a treure’s un queixal del judici, cosa que va donar peu a les imatges més icòniques de la sèrie.


7. ’Unbreakable Kimmy Schmidt’ (2015-2020)

7. ’Unbreakable Kimmy Schmidt’ (2015-2020)

En aquesta ‘sitcom’ de Tina Fey i Robert Carlock, creadora i ‘showrunner’, respectivament, de la mítica ‘Rockefeller Plaza’, una supervivent de secta apocalíptica (Ellie Kemper) comença una nova vida (o la primera) a Nova York amb un grapat d’amics tan únics com ella. L’important aquí és l’amistat i la feina: veiem la Kimmy com a mainadera, conductora d’Uber, cap de recursos humans d’una ‘start-up’ tecnològica i autora d’inspiradora literatura infantil. 


8. ’Vaya tela, Sam’ (2022-)

8. ’Vaya tela, Sam’ (2022-)

Sota aquest tímid títol espanyol s’amaga ‘Single drunk female’ (’Dona soltera borratxa’), formidable comèdia juvenil sobre alcoholisme (tal com ho llegeixen) que es basa en les pròpies experiències de la creadora, Simone Finch (’Los Conner’), que va començar a beure als 15 i va desenvolupar una addicció de la qual no es va deslliurar fins als 28. Després de passar un mes en rehabilitació, la Sam (Sofia Black-D’Elia) es veu obligada a tornar a Boston des de Nova York i a viure de nou amb la seva mare (Ally Sheedy), no sempre la millor aliada. L’amor o el sexe haurien d’estar fora de l’equació: hi ha una regla no escrita segons la qual un alcohòlic en recuperació hauria d’estar sobri durant un dia i un any abans d’embolicar-se amb ningú. 


9. 'El fin del amor' (2022-)

9. 'El fin del amor' (2022-)

O més ben dit, el final de l’amor tal com el coneixíem: l’amor romàntic, l’amor de parella. A partir del llibre amb el mateix títol de Tamara Tenenbaum (amb l’explícit subtítol d’‘Amar y follar en el siglo XXI’), que exerceix com a cocreadora, aquesta interessant sèrie argentina mostra les moltes maneres vigents d’estimar o desitjar, de l’amistat al poliamor, de les parelles obertes al carrusel sulfurós de les ‘apps’ de cites. Lali Espósito (’Sky rojo’) interpreta l’aventurera protagonista, cada vegada més deslligada de l’ortodòxia jueva en la qual es va criar. Leticia Dolera, una de les directores actuals més centrades en el debat feminista, en firma els dos primers episodis. 


10. ’Autodefensa’ (2022-)

Notícies relacionades

10. ’Autodefensa’ (2022-)

«Quan la gent veu que dues noies joves fem una sèrie, de seguida pensa que serà una cosa feminista. Doncs potser no, ¿saps?», comentava fa uns dies Berta Prieto en aquest diari. Comentari al qual la seva amiga Belén Barenys afegia: «O potser sí, però no com ho esperes». Elles són les creadores, amb el director Miguel Ángel Blanca, d’’Autodefensa’, una de les sèries més comentades dels últims temps. L’autoretrat ferotge de dues amigues d’uns vint anys, companyes de pis, sense grans afanys romàntics ni ànsies de ser models de conducta. El seu punt fort és la desmitificació constant: del sexe, dels homes, del perdó. I, en algun episodi vulnerable, també d’elles mateixes. 

Temes:

Feminisme