Javier Gutiérrez: «Ucraïna ens preocupa perquè ens ha tocat les butxaques»

Fa un any, quatre directors del cine recent (Rodrigo Cortés, Rodrigo Sorogoyen, Paco Plaza i Paula Ortiz) van donar la seva visió particular a les mítiques 'Historias para no dormir' de Chicho Ibáñez Serrador, reinterpretant cadascú un relat de terror del mestre del suspens patri. Amazon Prime Video ha volgut repetir l’experiència amb quatre nous cineastes (Salvador Calvo, Nacho Vigalondo, Alice Waddington i Jaume Balagueró), amb una segona temporada de la sèrie antològica que estrena aquest divendres 28 d’octubre. Javier Gutiérrez és el protagonista d’un dels episodis, 'El trasplante', un inquietant relat ambientat en un futur no gaire llunyà en què els ciutadans es veuen empesos a mantenir-se joves per no ser exclosos socialment.

A ‘El trasplante’ no hi apareixen monstres ni hi ha assassinats, però provoca molt neguit.

El capítol busca fugir del terror a l’ús i proposa una història més inquietant i pertorbadora, que et deixi un pòsit amarg i ens convidi a preguntar-nos cap a quin món estem abocats d’aquí a molt poc temps. Un món en què el capitalisme ha obert una enorme bretxa social i ha provocat un esvoranc en les classes mitjanes i la invisibilitat de les persones sense recursos.

És un futur distòpic i portat a l’extrem, ¿però el capítol provoca inquietud precisament perquè hi podem veure aparences de realitat?

¡És clar! Vivim en un món en què hi ha una falta d’escrúpols tan enorme, que això fa terrorífic el capítol. Tot i que és ficció, és un món enganxat a la realitat i per això encara et deixa pitjor cos.

¿A vostè ja li treien la son els capítols originals d’'Historias para no dormir'?

Llavors era una mica petit i m’enviaven al llit, però amb el temps sí que vaig poder disfrutar-los. Chicho va ser un cineasta a qui potser no li vam donar la importància que tenia, a l’altura de Hitchcock, un mestre de directors, de guionistes... Ell va inventar la tele moderna i el seu llegat és majúscul, així que mereix ser revisitat.

Un altre dels temes centrals d’‘El trasplante’ és el temor que, en la vellesa, quedis exclòs de la societat.

I això a dia d’avui existeix. Jo no m’he vist en aquesta tessitura, però sí que conec persones pròximes que, arribant als 50, són invisibles en el mercat laboral. És el peix que es mossega la cua: un intenta no aparentar l’edat que té i, si té diners, se n’anirà a una clínica estètica i, si no, es tenyirà com el personatge de José Ángel Egido a 'Los lunes al sol'. També hi ha una crítica a les xarxes socials, a l’inventar-nos un món ideal inexistent. El capítol tanca moltes lectures, convida al debat i a la reflexió i deixa poques esperances en un món que ens truca a la porta.

¿Quina és la seva gran por?

La malaltia i la preocupació pels meus. La mort no, perquè crec en el més enllà. Així que tant de bo que la salut em respecti i pugui seguir treballant i disfrutant de la vida.

¿Per què els futurs distòpics sempre ens els imaginem a pitjor?

Perquè el món que estem creant genera més violència, més bretxa social, més pobresa, més egoisme... No se m’acut ni un adjectiu positiu per a aquest món que està trucant a les portes o el món d’avui. Vivim immersos en no sé quantes guerres i només ens preocupa el que tenim més a prop. Ucraïna ens preocupa perquè ens ha tocat les butxaques. Jo apel·laria a deixar de preocupar-nos per nosaltres mateixos i que ens poséssim més en la pell de l’altre.

Notícies relacionades

‘El problema dels tres cossos’

20 anys de 'Los Soprano'

Vostè és un dels actors espanyols més prolífics i ha participat en diversos títols televisius amb molta tirada, com 'Águila Roja', 'Los Serrano' i 'Estoy vivo'. Però mai l’han encasellat en un personatge. ¿Ho considera una benedicció?

Doncs molta gent em continua anomenant Satur [el seu personatge a 'Águila Roja'] i això em produeix molta alegria. Jo li dec molt al món de la televisió, per la visibilitat que m’ha donat. Hi ha molta gent que ha vingut al teatre a veure’m per ser un personatge popular. He tingut la infinita sort de poder transitar pel teatre, el cine i la tele fent drama, comèdia, ‘thriller’, ara terror, així que despisto una mica el personal, que no sap ben bé quina classe de personatge faré. Això em diverteix, perquè soc un cul inquiet i m’agrada sortir de la meva zona de confort.