Terror al ritme de Mecano

Movistar+ tenyeix de foscor ‘Paraíso’, la ‘Stranger things’ espanyola

La plataforma estrena la segona i última temporada de la sèrie fantàstica, ambientada als anys 90

Movistar+ tenyeix de foscor ‘Paraíso’, la ‘Stranger things’ espanyola

MICHAEL OATS / MOVISTAR PLUS+

3
Es llegeix en minuts
Marisa de Dios
Marisa de Dios

Periodista

Especialista en sèries i programes de televisió

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Fa un any, Movistar Plus+ va apostar pel gènere fantàstic amb ‘Paraíso’, una espècie de ‘Stranger things’ dels noranta i a l’espanyola que recorria molt a la nostàlgia i bevia de referents tan diversos com ‘Els goonies’, ‘Verano azul’, ‘V’, ‘Historias para no dormir’, ‘La profecia’ i ‘El pueblo de los malditos’, per posar-ne només uns quants exemples. La música de Mecano i OBK contribuïa a avivar els records d’aquella dècada, així com picades d’ullet a successos de la crònica negra d’aquells anys. La plataforma estrena aquest dijous 16 de juny, de cop, la segona temporada de la ficció, composta de set episodis que posaran punt final a la història d’una colla d’adolescents que s’han d’enfrontar a forces malignes després de morts.

La sèrie s’enfosqueix encara més en aquesta nova entrega, tirant cap al terror. «Em sembla que és el viatge natural d’aquest tipus d’històries», es justifica Fernando González Molina (‘Tengo ganas de ti’, ‘Palmeras en la nieve’), director i cocreador de ‘Paraíso’ amb Ruth García i David Oliva. Hi contribueix que hi hagi un nou univers de malvats que hi estan molt més presents, les Novavis, un grup de no morts que poden posar en perill el costaner poble d’Almanzora de la Vega en què s’ambienta la ficció.

«En la primera temporada havíem construït uns dolents a l’ombra, que gairebé eren siluetes, i ara posem molt més la càmera sobre ells», explica González Molina, que entén que hi ha certs paral·lelismes entre ‘Paraíso’ i ‘Stranger things’ per abordar el gènere fantàstic a través d’uns nois. «Tot i que el que nosaltres estem explicant és una història de fantasmes, morts i zombis, i ells parlen d’una altra cosa», considera el director, que sempre va tenir clar que volia uns protagonistes que tinguessin la mateixa edat que els seus personatges adolescents.

Adolescents com a protagonistes

«Sembla una obvietat però per a mi era fonamental», recalca. «En la ficció, per no complicar-te la vida en els rodatges treballant amb menors, tendim que aquests personatges d’institut tinguin vint i pocs anys, però aquí volíem fer una cosa autèntica que connectés amb els nois de 15 o 16 anys», apunta. Al càsting s’hi van presentar 3.000 nois, dels quals van sortir elegits Pau Gimeno, Cristian López, León Martínez, Héctor GozalboMaría Romanillos i Patricia Iserte, i als quals acompanyen veterans com Macarena GarcíaIñaki Ardanaz i Gorka Otxoa. Aquesta temporada s’hi sumen, a més, Álvaro Mel (’La fortuna’), amb un personatge amb certa ambigüitat; Begoña Vargas (‘Las leyes de la frontera’) i Laura Laprida, com les líders dels dolents, i la jove Carla Domínguez, com una inesperada aliada dels nois.

Notícies relacionades

L’acció d’aquesta segona tanda d’episodis s’inicia tres anys després que l’anterior, el 1995, i al ritme d’un dels grans èxits d’Héroes del Silencio, ‘Entre dos tierras’. Volíem començar amb una música rupturista i aquesta cançó ens semblava que marcava com els personatges havien madurat i s’havien enfosquit», afirma el seu creador, que es va inspirar en casos de la crònica negra de dècades passades com el de les noies d’Alcàsser, l’assassinat d’Anabel Segura i la desaparició de Madeleine McCann per donar tocs misteriosos a la història. «En comptes de viatjar a un ‘thriller’ fosc i terrorífic per explicar el que va passar, vam voler donar-li una explicació fantàstica».

González Molina reconeix que és molt difícil fer fantasia a Espanya. «És caríssim i té el seu risc, perquè no hi ha una cultura tan clara d’aquest tipus de productes. Tot i que els últims anys les condicions i el pressupost de les teles han canviat molt a Espanya, competim cara a cara amb sèries que tenen 10 vegades més pressupost», recalca. Per estar a l’altura, ‘Paraíso’ ha necessitat més de nou mesos de postproducció digital per crear efectes cada vegada més complexos, gairebé 700 plans de VFX i la creació de nous universos, alguns dels quals, com l’Abismo, generats íntegrament en CGI (‘computer generated imagery’).