‘La edad dorada’: com ‘Downton Abbey’, però a Nova York

Les primeres notícies sobre ‘La edad dorada’ es remeten a una època gairebé tan llunyana com els materialistes finals del XIX. Anunciada com un projecte de l’NBC fa ara deu anys, la sèrie va saltar a HBO el 2019; després, la pandèmia va dificultar els plans de rodatge i va retardar l’arribada a les nostres pantalles. Finalment, serà el dimarts 25 de gener quan es pugui veure el primer episodi a HBO Max.

Un primer episodi de 80 minuts: el temps que Julian Fellowes, creador del fenomen cultural ‘Downton Abbey’, ha necessitat per presentar els infinits personatges i les enredades trames d’un altre enginyós serial sobre rics i menys rics, costums socials, jocs de poder, ansietat de classe, hipocresia i traïció. El material de què estan fetes les addiccions. 

Per explicar ‘La edad dorada’ es podria recórrer a l’escriptora Edith Wharton, que a la seva novel·la ‘L’edat de la innocència’, adaptada al cine per Scorsese, va saber explorar amb saviesa les contradiccions de les classes adinerades de la Nova York de la dècada de 1870. Però potser el més efectiu sigui dir: ‘Downton Abbey’, però a Nova York.

L’alba del capitalisme

Louisa Jacobson (filla de Meryl Streep) lidera el nombrós repartiment com a Marian Brook, una jove de la Pennsilvània rural que, després de la mort del seu pare, es trasllada a Nova York per viure amb les seves tietes, la potentada de tota la vida Agnes van Rhijn (Christine Baranski) i la rica en afecte Ada Brook (Cynthia Nixon). Després de perdre el bolso, aconsegueix arribar gràcies a la bondat de Peggy Scott (Denée Benton), una jove negra que aspira a convertir-se en escriptora, si els prejudicis racials dominants l’hi permeten. 

Més aviat que tard, la Marian es veurà atrapada en una guerra social entre la vella burgesia i uns ‘nouveaux riches’ representats pel magnat ferroviari George Russell (Morgan Spector) i la seva arribista dona Bertha (Carrie Coon), que s’acaben de construir un palau per ells i els seus fills Gladys (Taissa Farmiga) i Larry (Harry Richardson), davant on viuen l’Agnes i l’Ada, a la cantonada del carrer 61 i Central Park. 

 

A dalt i a baix

Notícies relacionades

‘El problema dels tres cossos’

20 anys de 'Los Soprano'

A dalt i a baixCom a bona creació de Fellowes, això no va només de rics, sinó també del servei: la dualitat central del clàssic ‘A dalt i a baix’, una inspiració confessa per a ‘Downton’. Ho sabrem tot dels Van Rhijn i els Russell, però segurament també dels seus majordoms, Bannister (Simon Jones) i Church (Jack Gilpin, pare de Betty Gilpin), així com dels seus importants equips. Almenys en el primer episodi, Fellowes puja i baixa entre nivells socials sense parar.

‘La edad dorada’ ja ha sigut hàbilment retitulada per James Poniewozik (crític televisiu del ‘New York Times’) com ‘Uptown Abbey’, però en una entrevista amb ‘Drama Quarterly’, el seu creador s’afanyava a remarcar almenys una diferència: «‘Downton’ dramatitzava el que estava destinat a ser el declivi del poder de les classes superiors britàniques, mentre que a ‘La edad doada’, aquestes classes van vent en popa. De fet, ni tan sols han arribat els seus anys daurats, i aquesta sembla una dinàmica diferent i divertida d’abordar». Decididament sí.