‘The Muppet show’, el rescat dels ‘Teleñecos’ i els seus amics de llegenda

El mestre marionetista Jim Henson no va crear els seus Muppets, aquí més coneguts com els ‘Teleñecos’, pensant en els nens: l’estimat Gustavo va debutar el 1955, encara més llangardaix que granota, en un programa contracultural (‘Sam and Friends’) d’una cadena de Washington DC, i es va passejar pels ‘late nights’ abans d’arribar a ‘Barri Sèsam’.

 

A Henson no li desagradava la idea d’educar, però preferia la missió de sorprendre. I si és possible, a un públic de variades edats. A principis dels setanta va començar a dissenyar una sèrie còmica d’esquetxos, amb un segon pilot que, queda dit, es va titular ‘The Muppet show: Sex and violence’. Tot i que la idea era parodiar el sexe i la violència televisius, que no glorificar-los, el projecte va caure malament entre les cadenes nord-americanes. Però la idea d’un espectacle adult dels ‘Teleñecos’ va atraure el magnat de la tele britànica Lew Grade, el mateix que als seixanta havia triomfat distribuint les sèries de (super)titelles de Gerry i Sylvia Anderson.

 

Deliri de pelfa

Deliri de pelfaAmb Grade com a coproductor va ser més senzill tirar endavant i estrenar el 1976 ‘The Muppet show’, aquí estrenada per TVE-1 un any després com ‘Los Teleñecos’. La sèrie era una cosa que no s’havia vist mai: una paròdia dels xous de varietats protagonitzada per marionetes, amb Gustavo com a mestre de cerimònies que mirava de controlar el caos desencadenat per personatges nous com Miss Peggy, l’os Fozzie, Scooter, el Dr. Bunsen Honeydew o la rata Rizzo.

 

La sèrie, de fet, continua sent una cosa única, com descobrirà qui s’hi acosti amb la seva incorporació al catàleg de Disney+ aquest divendres, dia 19. Aquest rescat és tot un esdeveniment, tant als Estats Units, on no s’emet des de fa vint anys, com a Espanya, on la meitat d’episodis no es van arribar a veure mai i cap de les seves temporades havia sigut publicada en DVD.

 

Parafrasejant l’Stefon de ‘Saturday night live’, un altre programa en què Henson va exhibir les seves creacions, ‘The Muppet show’ «ho té tot»: esquetxos hilarants, números musicals, cops d’ull a l’acció entre bambolines i d’altres zones del teatre on es desenvolupa la caòtica acció, falses notícies absurdes, gran desplegament d’efectes especials artesans, un ‘Star trek’ amb porcs o un ‘Con las manos en la masa’ amb l’impagable Xef Suec.

De Rita Moreno a Roger Moore

De Rita Moreno a Roger MooreTé, a més, un convidat il·lustre per capítol. Al principi, els productors van fer servir sobretot contactes personals; molts, d’altra banda, envejables, com Rita Moreno o Vincent Price. Però sobretot des que el ballarí Rudolf Nureyev es va avenir a sortir-hi, va començar a haver-hi bufetades entre els famosos per passar una estona amb els Muppets.

 

Així vam veure Elton John cantant ‘Don’t go breaking my heart’ amb Miss Peggy. O al gran Peter Sellers explicant a Gustavo el seu buit interior: «No existeixo. Hi solia haver un jo, però me’l van extirpar quirúrgicament». O Mark Hamill rient-se de si mateix i Luke Skywalker al costat d’altres herois galàctics. O a Diana Ross brodant una immensa ‘Love hangover’ entre ocellots gegants de pelfa. I a més: Paul Simon, Julie Andrews, Petula Clark, Cloris Leachman, Loretta Lynn, Dizzy Gillespie, Gene Kelly, Shirley Bassey, Debbie Harry, Johnny Cash o, ja a l’últim episodi, Roger Moore.

Et pot interesar

El que ens ofereix ‘The Muppet show’ és, en essència, la comunió histèrica entre un Henson al capdamunt del seu joc i alguns, gairebé tots, dels millors ‘entertainers’ dels últims anys dels setanta. Història de la televisió i la cultura pop.