Sèrie

Crítica de ‘Servant’ (T2): la mateixa tensió, amb més mala bava

La producció de Shyamalan guanya factor còmic en una segona temporada plena de perfectes perversions

Crítica de ‘Servant’ (T2): la mateixa tensió, amb més mala bava
3
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Servant (T2) ★★★★

Creador:  Tony Basgallop

Direcció:  Julia Ducournau, Ishana Night Shyamalan, M. Night Shyamalan, Lisa Brühlmann, Isabella Eklöf

Repartiment:  Lauren Ambrose, Toby Kebbell, Rupert Grint, Nell Tiger Free

País:  Estats Units

Durada:  30 minuts (10 episodis)

Any:  2021

Gènere:  Suspens

Estrena:  15 de gener del 2020 (només el primer episodi)

Hi ha molt poques sèries que continuïn sorprenent després del primer, segon i fins i tot tercer episodi. També són rares aquelles en les quals no es desaprofita un sol fotograma i no convida l’espectador a seguir la sèrie mentre mira el mòbil. ‘Servant’ és aquesta classe de raresa absoluta, una delícia recargolada i imprevisible que amb mitja hora nodreix més que l’hora completa de moltes altres produccions. Té M. Night Shyamalan com a reclam (és productor i n’ha dirigit alguns episodis), però encara no és més que plaer gairebé secret d’uns quants, potser per formar part d’Apple TV+, una plataforma encara a la recerca de públic i personalitat pròpia.

Però val la pena desemborsar els 4,99 euros d’una quota mensual només per veure la primera temporada de ‘Servant’ (i les de ‘Dickinson’ o ‘Ted Lasso’, posats a dir), un tràgic i alhora divertit ‘thriller’ sobre un fill perdut, recuperat en certa manera i que després es torna a perdre; sobre la classe de coses que fem per evitar processar el dolor. La segona temporada remarca la part de diversió: sobretot des de ‘La visita’, Shyamalan ha decidit salpebrar els seus contes espirituals (aquest, originat pel britànic Tony Basgallop) amb bones dosis d’humor, a l’altura del tercer dels nous episodis, ‘Pizza’, dirigit per la seva filla Ishana Night Shyamalan, que sembla que vol conduir l’humor a una comèdia d’embolic desesperant.

Notícies relacionades

El que segueix és només per a iniciats, és a dir, no llegeixin si no volen espòilers. Recordem que, al final de la primera temporada, la cangur Leanne (Nell Tiger Free) havia deixat la casa de la seva idolatrada Dorothy (una aclaparadora Lauren Ambrose) i el seu menys estimat Sean (Toby Kebbell) per reunir-se amb la secta (¡l’església dels Santos Menores!) de la qual havia fugit a la recerca d’una altra vida. Al principi d’aquesta nova temporada, el matrimoni continua entossudit a creure en el miracle, en la segona oportunitat, que el nen robat és el seu fill Jericho reviscut. La idea és recuperar-lo, costi el que costi, encara que impliqui tornar a portar a casa una cangur de poca confiança. I recuperar-lo, per descomptat, sense necessitat d’anar a buscar-lo. Si no fos així, ‘Servant’ perdria una de les seves senyes d’identitat: el desenvolupament en un escenari pràcticament únic, una casa bellíssima però inquietant on qualsevol objecte i ritual del dia a dia semblen catsrrega de mort.

Els directors, o, més ben dit, les directores elegides per Shyamalan per acompanyar-lo en aquesta temporada cultiven a consciència aquesta permanent sensació de perill. Té tot el sentit del món que Julia Ducournau, directora de l’excel·lent drama caníbal ‘Crudo’, s’encarregui dels dos primers capítols: a la sèrie no és estrany el quasi canibalisme, recordem com el xef experimental Sean va incloure placenta a la seva recepta de croquembouche. A Ducournau la relleven Ishana Night Shyamalan, M. Night Shyamalan i, finalment, un parell de promeses del cine de gènere més esquiu i autoral com Lisa Brühlmann (‘Blue my mind’) i Isabella Eklöf (‘Holiday’). Aquesta poc còmoda selecció de firmes remarca el caràcter únic del projecte, la seva condició de magnètica raresa. S’hi debat sobre l’altruisme i l’egoisme, sobre l’obligació de continuar publicant comentaris exaltats i la temptació, bastant important, de quedar-se el preciós tresor per a un mateix.

Temes:

Sèries Apple