Crítica de 'Billions': Poder, megalomania i destrucció

Cap al final de l’anterior temporada de ‘Billions’, Taylor, el personatge no binari encarnat per Asia Kate Dillon, deia aquesta frase lapidària: «Estan entossudits a destruir-se». Es referia, per descomptat, a Chuck Rhoades (Paul Giamatti) i Bobby Axelrod, anomenat Axe (Damian Lewis), les dues figures centrals de la sèrie, dos novaiorquesos totpoderosos que des de la primera temporada, el 2016, s’han enfrontat, mesurat, aliat, desacreditat mútuament i, com explica Taylor, destruït. Aquest és el seu destí, i s’hi entreguen en cos i ànima en la cinquena temporada d’aquesta sèrie en què poder i megalomania, negocis i corrupció, apoderament i submissió, drama i humor, es barregen de forma constant.

¿És una sèrie sobre les altes finances? Si ens atenim al personatge d’Axe, ho és. A la seva rutilant empresa de fons d’inversió privats torna Taylor, una figura d’aparença ingràvida però d’una enorme intensitat mental i corporal. I també hi torna Wendy (Maggie Siff), la dona de Rhoades, ara en tràmits de divorci. ¿És una sèrie d’intriga judicial? Doncs també té una mica d’això ja que Rhoades és un fiscal que lluita contra el crim en les altes finances mentre la seva vida privada es desintegra.

En el primer capítol d’aquesta nova temporada, Rhoades assisteix al nou casament del seu pare amb una dona molt més jove mentre que Axe i el seu estret col·laborador porten a terme un ritu xamànic de purificació a Alaska, després del qual tornen, enfortits, al món que millor coneixen. Tota sèrie, sobretot quan s’allarga fins a cinc temporades, ha d’introduir nous matisos. Els girs narratius han sigut una constant a ‘Billions’, així com la incorporació gradual de personatges importants.

Nèmesi

Notícies relacionades

‘El problema dels tres cossos’

20 anys de 'Los Soprano'

Aquí entra en escena un milionari, Mike Prince (Corey Stoll), que rivalitza amb Axe i sempre va un pas per davant seu. Si Rhoades és per a Axe el més acarnissat antagonista, Prince és la seva nèmesi. També debuta, en el quart episodi, la professora universitària Catherine Brant (Julianna Margulies), i la seva parcel·la és el món cada vegada més complicat de Rhoades.

Hi ha una subtrama amb un pintor per qui competeixen Prince i Axe, intrigues a l’empresa, cites d’Oscar Wilde, converses intel·lectuals sobre el món i l’economia elegantment filmades per Lee Tamahori en la calidesa d’un club privat (a l’episodi dos) i una sensació permanent que els personatges, tots, viuen al límit de les seves emocions tot i que sempre, d’una manera o una altra, aconsegueixen sortir a la superfície.