'Rétame': el 'thriller' sobre sororitat i rivalitat entre animadores que salva deu hores de confinament

Després d’una primera tirada de llibres en la millor tradició ‘hardboiled’, Megan Abbott es va especialitzar, des de principis de la dècada passada, en ‘psycho-thrillers’ protagonitzats per dones adolescents o joves: novel·les tan memorables, però misteriosament encara inèdites a Espanya, com ‘Dare me’, ‘The fever’ i la recent ‘Give me your hand’, en les quals explora les profunditats i ambigüitats de les relacions femenines en aquells anys en què vam provar d’esbrinar qui som i qui volem ser.

La primera de les citades, una història de sororitat i rivalitat, traïció i desig en l’univers de les animadores, arribarà com a llibre electrònic el 2 d’abril (edita Nube de Tinta), però abans d’això, aquest divendres, ens arriba via Netflix l’adaptació en format sèrie. És una producció original de USA Network (la cadena de ‘Suits’ i ‘Mr. Robot’), que va donar llum verda al projecte després que HBO l’obviés per concentrar-se en ‘Euphoria’, una altra sèrie sobre el costat fosc de la joventut.

Per saber en què consisteix ‘Rétame’, només cal pensar en una ‘Euphoria’ traslladada al paisatge geogràfic i humà de la celebrada docusèrie sobre animadores (i animadors) ‘Cheer’. L’acció es desenvolupa en una petita ciutat de l’Oest Mitjà nord-americà bastant abandonada, on ja no se sent ni el rum-rum de l’antiga fàbrica de pneumàtics. Els tres personatges principals són Beth Cassidy (Marlo Kelly), la capitana de l’equip d’animadores de l’institut de Sutton Grove; el seu fidel tinent Addy Hanlon (Herizen Guardiola), i una entrenadora de barbeta alta i esquena recta, Colette French (Willa Fitzgerald), que amb només dirigir-te un somriure fugaç pot validar la teva completa existència.

El joc de promeses i lleialtats entre elles acaba, clar, en crim, com ja s’avisa en l’agitat pròleg de la sèrie, sense acabar d’explicar-se les circumstàncies. Abans de saber què va passar, cal saber el perquè: com va veure Beth arruïnat el seu regnat; com va començar Addy a debatre’s entre la lleialtat cap a la seva amiga i la seva obsessió per Colette; com aquesta sembla absorbir energia de les seves alumnes com Elizabeth Bathory, aquella comtessa hongaresa del segle XVI que bevia sang de verges per buscar l’eterna joventut.

Notícies relacionades

La història de Gervasi Deferr fa ‘el gran salt’ definitiu a la pantalla amb Óscar Casas

Agatha Christie immortal: guia per veure les millors sèries basades en les seves novel·les

Més enllà de les seves addictives trames, a l’obra d’Abbott destaca una prosa rítmica d’efectes hipnòtics; l’ús embruixador de la veu interna del narrador. En l’adaptació se citen literalment parts concretes de la novel·la i es busquen les seves sensacions embriagadores a través d’imatges sensuals, un muntatge flotant o l’ús (més aviat abús) de la música. Serem una mica malastrucs i llançarem el sempitern «el llibre era millor», però serem també positius dient que almenys és un bon intent.

A ningú l’amarga un ‘psycho-thriller’ més que decent sobre animadores que farien qualsevol cosa per mantenir el seu regnat o escapar-se del tedi. En temps de confinament, aquestes deu hores de vídeos robats, banys de gel, cops baixos i sexe furtiu són gairebé una benedicció.