Bob Odenkirk: «Mai havia imaginat que 'Better call Saul' fos tan important»

En els nous episodis de ‘Better call Saul’, Jimmy McGill exerceix ja com Saul Goodman, l’advocat amoral, sarcàstic i venedor de fum que va robar escenes a ‘Breaking bad’ des de la segona temporada. Es consolida una transformació explicada amb gairebé més alè tràgic que comicitat per una sèrie exemplar, en la qual cada pla té un sentit i cada paraula pesa. La creació de Vince Gilligan i Peter Gould va revelar l’ampli marge de registres de tot un expert en assumptes de comèdia: Bob Odenkirk. Amb ell parlem de la cinquena temporada de ‘BCS’, des de dilluns, dia 24, a Movistar Series.  

En aquesta temporada Jimmy ja treballa com a Saul. ¿Triga molt a ajustar-se al seu alter ego?

No, en realitat no. Ara creu tenir una visió clara del camí a seguir. A casa serà Jimmy, mentre que a la feina serà Saul. És com ha volgut compartimentar la seva existència; és una manera de no sentir-se tan malament amb si mateix, en certa manera. Se sent amb energia, amb una confiança positiva en el futur.

¿Quines eren les seves expectatives més realistes sobre ‘Better call Saul’ quan el projecte va començar a desenvolupar-se? ¿Esperava que, al final, fos fins i tot una mica més llarga que ‘Breaking bad’?

No, mai havia imaginat que arribés a ser una cosa tan important. Al principi, ‘Breaking bad’ era la sèrie gran, i nosaltres havíem de ser només una nota al peu, un petit complement... Al final tindrà, si no m’equivoco, un episodi més en total [63; la sisena i última temporada serà de tretze episodis].

Saul Goodman va arribar a ‘Breaking bad’ com a relleu còmic, i ‘Better call Saul’ havia de ser, apropiadament, una telecomèdia, una espècie de versió judicial de ‘M.A.S.H.’. ¿Què va pensar quan Vince Gilligan i Peter Gould li van proposar portar el projecte en una direcció més dramàtica?

Va ser tot bastant gradual; de fet, gairebé podria dir-se que vam topar amb la sèrie pel camí. Al principi havia de ser una comèdia de mitja hora. D’allà vam passar a intentar un drama d’advocats d’una hora, però amb bastantes bromes. No obstant, una vegada vam començar a rodar, vam veure que podíem explorar una gran quantitat de variables còmiques i dramàtiques, tot un espectre de tons emocionals. Vam topar amb la sèrie a poc a poc, pas a pas. Però ja des del principi vaig saber que no anava a ser el que tots es creien.

Llavors ja havia rodat pel·lícules dramàtiques com ‘Aquí y ahora’ i ‘Nebraska’. ¿Ni tan sols així se sentia preparat?

Entre les primeres escenes que vam rodar, hi havia aquella en què Chuck [Michael McKean] demanava al seu germà Jimmy que no utilitzés el cognom familiar per treballar com a advocat; al seu soci Howard Hamlin no li feia gràcia. Jo li preguntava, «Chuck, ¿de quin costat estàs?». Era del més dur que havia interpretat mai, per no dir el més dur. En aquells moments, només pots mirar de rendir-te a l’emoció. Buscar-la en algun lloc de tu mateix i rendir-t’hi.

Saul s’ha convertit en antiheroi d’una sèrie realment emotiva. La seva relació amb Chuck va ser una font infinita de moments dolorosos.

Molta gent ho pensa. Potser perquè tots tenim algú, un germà més gran, un pare o un marit, de qui busquem l’aprovació sense èxit. Passat un temps, saps que mai ho aconseguiràs, i això fa mal.

Però també la seva relació amb Kim està carregada d’emoció trista. Conèixer ja el futur de Jimmy, lluny de treure interès a la sèrie, serveix perquè guanyi gravetat i un aire gairebé elegíac.

Ella no apareixia a ‘Breaking bad’, però la pregunta és si ja no existia al món de Jimmy o, simplement, no existia. O una cosa dolenta va passar entre ells o una cosa dolenta li va passar a ella. Jo, sincerament, encara no sé què passarà. Quan hi dono voltes, em decanto per pensar que ella va sortir de la vida de Jimmy per voluntat pròpia. En algun punt va decidir no seguir-li el joc, no aguantar les seves ocurrències.

Entre finals dels 80 i principis de la dècada passada, la seva especialitat havia sigut la comèdia. Era d’aquests paios que fan riure només posant un peu en una habitació. Ara el busquen per fer plorar, com a ‘Undone’ i ‘Donetes’.

‘Undone’ és una sèrie de la qual estic molt orgullós. Ben aviat entrarem a rodar la segona temporada. El meu personatge allà és molt complicat, i no se sap bé si mira d’ajudar la seva filla o si només li fa la vida més complicada. Tractem qüestions de salut mental, afectes, empatia... És una sèrie important.  

¿I com li va provar interpretar el molt bon pare de les germanes March després de passar tant temps amb un personatge tan ambivalent com Jimmy/Saul? ¿Va resultar balsàmic?

És agradable, sens dubte, encarnar algú que es preocupa pels altres. Saul és una mica mercenari. Però el més estimulant per a un actor és interpretar aquests personatges ambivalents, que poden ser miserables un moment i es decanten cap a la bondat en el següent.

¿Quan tornarà a la comèdia d’esquetxos?  

Encara no ho sé... ¡Sé que faré comèdia, això segur! És una cosa que necessito en la meva vida. Em continua semblant un llenguatge essencial i fascinant.

¿Amb què riu Bob Odenkirk?

M’agrada molt ‘PEN15’; adoro aquesta sèrie. També sento devoció per tot el que fa Tim Heidecker, un dels còmics més brillants de la seva generació.  

Notícies relacionades

‘El problema dels tres cossos’

20 anys de 'Los Soprano'

Després de ‘Better call Saul’, ¿quin futur espera Jimmy McGill? ¿Estaria obert a una seqüela en forma de pel·lícula com ‘El camino’

Si l’escriguessin Gould i Gilligan, la faria. De fet, faré qualsevol cosa que escriguin ells dos. Posaré això per escrit i ho firmaré.