Sir Patrick Stewart: «L'avorriment és la pitjor cosa del món»

El Picard que avui coneixem i la tornada del qual celebrem no semblava destinat a arribar a bon port. D’entrada,  no era un gran fan de la ciència-ficció; poc després d’arrencar el rodatge de ‘La nueva generación’, somiava a tornar a Londres per fer més obres de Shakespeare. Per la seva banda, Gene Roddenberry, creador de la saga interestel·lar, no era un gran fan de Stewart; el considerava massa gran i calb per al paper d’un heroic capità de la USS Enterprise.

Per a sorpresa de l’un i de l’altre, Stewart va ser Picard durant set temporades i quatre pel·lícules. A l’acabar la sèrie, va ser Pròsper i Otel·lo en importants muntatges, però aviat es va tornar a deixar absorbir per un altre univers fantàstic, el del líder d’‘X-Men’, el gran Charles Xavier. Això sense ser, encara, gaire fan de la ciència-ficció o la fantasia, com tampoc ho és ara. De fet, va dir diverses vegades «no» a ‘Star Trek: Picard’. Deixem que s’expliqui.

¿Per què torna a ser Picard?

Perquè sabia que els guionistes dirien coses que s’havien de dir en el món actual. Per això i pel desafiament de trobar el nou Picard. Ja no és aquell capità animat, compassiu, afectuós, amant de les aventures... En els últims 18 anys, a mesura que es distanciava de la Flota Estel·lar, s’ha convertit en algú diferent. Volia buscar aquest Picard.

Va dir ‘no’ de totes les maneres possibles, per telèfon i en persona. Després, un document de 35 pàgines escrit per Michael Chabon el va fer canviar d’opinió. ¿Què hi va trobar?

El 1994, quan va acabar ‘La nueva generación, i preparàvem la primera de quatre pel·lícules [‘Star Trek: La próxima generación], jo ja sentia que havia dit tot el que havia de dir sobre Jean-Luc. ¡Havíem fet 178 hores de televisió! Quan el meu agent em va parlar del projecte d’una nova sèrie, de seguida m’hi vaig negar. Però els creadors van insistir a reunir-se amb mi i jo vaig pensar: «D’acord, els donaré els meus motius cara a cara». Quan em vaig explicar, ells em van assegurar que tot el que jo temia era tot el que ells ja pensaven evitar. Van parlar i parlar i parlar. Però el que em va convèncer va ser aquest document de 35 pàgines. Vaig entendre que això no era una repetició de ‘La nueva generación’. Picard ja no tindria una nau, una tripulació de primera classe, autoconfiança ni seguretat.

Aquest Picard és una mica com el Wolverine de ‘Logan’: un heroi envellit, enfrontat a la seva decadència, però amb energia per a una última missió. ¿Aquesta pel·lícula va ser una referència per a ‘Star Trek: Picard’.

Sí, realment sí. «Vaig posar ‘Logan’ com a exemple d’on havíem de portar Picard: no havia d’anar en una nau, ni havia de tenir una posició de poder o autoritat» Volia que la sèrie fos una mica com ‘Logan’, que comença amb el gran Wolverine treballant com a xòfer de limusina per poder pagar la medicació del meu personatge, Charles Xavier. Quan la pel·lícula comença, aquesta és la història.

Sí, sí, un punt de vista crepuscular. 

Fer aquesta pel·lícula va ser una experiència. Hugh Jackman [Wolverine] la considera el súmmum d’aquesta saga i jo hi estic d’acord. Així que vaig citar ‘Logan’ als meus guionistes. Tampoc volia que copiessin la història. El que volia era que trobessin alguna classe de condició emocional que fes el meu personatge el més interessant possible. És pur egoisme, en poques paraules (rialles). L’avorriment és el pitjor del món. Bé, potser no el pitjor, pitjor, però s’hi acosta molt. És ben amunt en el ‘top’.

Notícies relacionades

'Star Trek: Picard', una galàxia gens utòpica

Agatha Christie immortal: guia per veure les millors sèries basades en les seves novel·les

En un moment divertit de la sèrie, Picard assegura no tenir cap interès a llegir ciència-ficció. ¿Parla vostè aquí a través del personatge?

M’he vist arrossegat fins a tanta ciència-ficció que no em veig llegint res d’aquest gènere en el meu temps lliure. Hi ha tanta gran literatura en aquest món que no he llegit... En aquesta direcció m’encamino. Hi ha molta ciència-ficció i molta fantasia ara mateix, i no sé si tindré realment un lloc en aquest món. Quan acabi ‘Picard’, probablement em deixaré caure lentament cap a la foscor. ¡O faré ‘El rei Lear’!