Crítica de la temporada final de 'Mr. Robot': un tancament exemplar

El 24 de desembre passat s’emetia a Espanya l’últim episodi de la temporada final de ‘Mr. Robot’. 45 entregues d’una sèrie que va convèncer en la seva primera temporada, va defraudar (relativament) en la segona, va tornar a interessar en la tercera i té un colofó digníssim en la quarta.

Així acaben les angoixants experiències d’Elliot Alderson, aquell programador jove i brillant que amb prou feines sap relacionar-se amb els altres i que vam conèixer fa quatre anys. De dia treballava com a tècnic de ciberseguretat. De nit era un justicier cibernètic, un ‘hacker’ disposat a combatre el mal: corrupció política o pornografia infantil, tot allò que pogués remeiar entrant als arxius aliens i traient a la llum les misèries del món capitalista, en què internet no serveix a l’usuari, sinó que acaba per dominar-lo.

Sam Esmail, creador, guionista, productor i director de la majoria d’episodis, va dotar de realisme les peripècies del cibernauta. Aquesta seria la part orgànica, creïble, del relat. Però Elliot, interpretat per un sempre agitat Rami Malek (entremig es convertiria en el Freddie Mercury cinematogràfic), té un trastorn de dissociació d’identitat i és addicte a la morfina. I aquest és el cor de la qüestió, la creació d’amics imaginaris, alter egos o simplement personalitats diferents –inclosa, en una excel·lent idea de guió, la d’un observador neutre–, el que porta ‘Mr. Robot’ a un territori similar al de ‘Múltiple’ i, sobretot a ‘El club de la lucha’.

Notícies relacionades

Agatha Christie immortal: guia per veure les millors sèries basades en les seves novel·les

’Yellowstone’, Kevin Costner contra tots

La quarta temporada avança, inexorable, cap a la resolució de tots els conflictes oberts a la sèrie. Els que hi estiguin familiaritzats sabran què passa amb el ministre Zhang, la corporació Whiterose i la poderosa E(vil) Corp, els membres de l’exèrcit fosc, les seqüeles del pirateig massiu el 9 de maig del 2015, la relació amb la seva germana Darlene, el trist final de la seva amiga Angela, l’agent de l’FBI DiPierro... Elliot està instal·lat en un bucle que ell mateix va construir, convençut de ser un paio que juga a ser Déu sense permís, com diu al final.

Res del desenvolupat durant la sèrie perd força, especialment aquesta idea de la col·lectivitat que s’entrega a una terminal sense saber que l’estaran manipulat per sempre. Però a més, en un últim episodi exemplar en graduació, to, informació i emoció, Esmail tanca tots els dubtes (i també les portes) entorn d’aquesta personalitat múltiple i la seva impossible realitat en un món que s’esvaeix entre records viscuts i sensacions imaginades.