Anar al contingut

TEMPORADA FINAL

'The Deuce', i el porno ha arribat a casa

La sèrie de David Simon i George Pelecanos recorda el trasllat de la pornografia dels cines a les cases durant els anys 80

Juan Manuel Freire

'The Deuce', i el porno ha arribat a casa

‘The Deuce (Las crónicas de Times Square)’ és una sèrie inequívocament filla dels seus dos creadors, el periodista posat a ‘showrunner’ David Simon i el cèlebre novel·lista criminal George Pelecanos. Quan treballava per al diari ‘The Baltimore Sun’, Simon es va introduir profundament en comunitats que només se solen conèixer si formes part de l’àmbit policial. Es va saber guanyar la confiança de fonts als dos costats de la llei, i va reflectir després el que havia après en llibres com ‘Homicidio’ i ‘La esquina’ (tots dos portats a televisió) i una sèrie policial pròpia, ‘The wire’, en què importa més comprendre els personatges i el seu entorn que seguir una intriga. A totes les seves sèries posteriors passa el mateix, ‘The Deuce’ inclosa.

A Pelecanos i Simon els interessa la gent, especialment aquella per qui ningú no s’interessa

A Pelecanos, igual que a Simon, li interessa la gent. Especialment aquella per la qual gairebé ningú s’interessa: els actors secundaris de la societat. «El meu propòsit ha sigut des de sempre escriure sobre la gent a qui habitualment no mirem: els xulos, les prostitutes... Passes pel seu costat, gires el cap i no penses com són les seves vides», ens deia en aquestes pàgines fa un any, en una entrevista amb motiu de la segona temporada de ‘The Deuce’. «El propòsit és humanitzar aquesta classe de gent», afegia. «Per aconseguir-ho tenim consultors que han treballat en la prostitució, en el porno i en la policia. Gent de tots els camins de la vida». 

¿De què va ‘The Deuce’, que aquest dimarts a HBO Espanya estrenarà la tercera temporada? Va d’això, de prostitutes, dels seus xulos, de pornògrafs (i pornògrafes), de porters de bordell, de polis... Tot el ‘dramatis personae’ del Times Square anterior a l’alcaldia de Rudy Giuliani i la botiga de M&Ms. Com correspon a una sèrie d’aquests dos vells col·laboradors (Pelecanos va escriure el penúltim episodi de cada temporada de ‘The wire’), els polis poden ser menys decents i els xulos poden tenir bon cor, o no tenir-lo i tot i així fer-te patir. 

Història del cine triple X 

El que explica ‘The Deuce’ sense grans escarafalls historiogràfics, a base dels retalls de vida de personatges mig inventats, mig reals, o enterament inventats, és en essència la història de l’auge de la indústria del porno a Nova York i, en part, a Los Angeles entre principis dels 70 i a mitjans dels 80. 

El porno també es tracta amb matisos, sense haver de tenir una postura radical, que ara sembla que està de moda. D’una banda, Simon i Pelecanos i el seu equip de guionistes (homes i dones) poden ressaltar el seu possible ús com a eina d’alliberament i acceptació de la sexualitat femenina: un dels personatges principals és Eileen ‘Candy’ Merrell (Maggie Gyllenhaal), treballadora sexual posada a actriu, directora i productora porno que recorda en els seus postulats feministes la veritable cineasta Candida Royalle. D’altra banda, tampoc s’amaga el que té de mercantilització del cos femení; es va escollir ‘This year’s girl’ d’Elvis Costello com a sintonia de la segona temporada per tractar sobre aquest tema.

‘The Deuce’ va de prostitutes, xulos, pornògrafs, porters de bordell, polis...

A la tercera temporada, la prostituta passada a estrella porno Lori Madison (Emily Meade) ha aconseguit sortir de l’ombra del seu xulo, C. C. (Gary Carr), però s’enfronta a noves humiliacions per part de la indústria californiana del porno. En el salt de cinc anys que fa la sèrie en aquesta temporada, el cine triple X ha perdut component narratiu i autoral i es basa, sobretot, en la concatenació d’escenes més o menys xocants. Merrell surt enfonsada d’una projecció de ‘New wave hookers’, desconsolada per com es tracta la sexualitat femenina a la pel·lícula: les dones s’activen eròticament quan sona música ‘new wave’. 

L’ombra de la SIDA

‘The Deuce’ continua traient profit humorístic de la capacitat de James Franco per interpretar personatges menyspreables: no es perdin Frankie Martino, contrapartida despistada del seu més serè germà bessó Vince, mirant de convertir-se en el rei del porno amateur. 

Però tot sembla indicar que, igual que ‘Boogie nights’ (una altra gran ficció sobre la indústria del porno), que passava gradualment del lúdic i còmic al desolador, ‘The Deuce’ acabarà deixant un regust amarg. La relació (oberta) de Vince amb Abby (Margarita Levieva), que ha donat alguns dels moments més emotius de la sèrie, sembla que està a punt d’esquerdar-se. I la que uneix a l’emprenedor Paul (Chris Coy) amb l’actor Todd (Aaron Dean Eisenberg) està amenaçada per una malaltia que Reagan encara no s’ha atrevit a pronunciar: la SIDA. 

Bastant absent de la conversa col·lectiva, ‘The Deuce’ mereix més audiència i aplaudiment, i a ser possible ara, no quan estigui fora d’antena. Fem saber a Simon i Pelecanos que el seu humanisme és important.

Tres sintonies amb classe

Poques sèries recents sonen millor que ‘The Deuce’. A la primera temporada, la sintonia era ‘(Don’t worry) If there’s a hell below we’re all going to go’, debut de Curtis Mayfield en solitari, una rodanxa de funk carnós i extàtic sobre l’estat de les relacions de raça als EUA, un tema no aliè a la sèrie.

A la segona, la ‘new wave’ es va apropiar dels crèdits inicials: Elvis Costello entona l’esmentada ‘This year’s girl’ i se suma, gravada per a l’ocasió, Natalie Bergman de Wild Belle, que li treu el tema a Elvis per un minut. 

Tot i que la tercera temporada es desenvolupa a mitjans dels 80, el premi de donar-li sintonia ha recaigut en Blondie i el seu ‘Dreaming’ de 1979. El caprici anacrònic es compensa en el primer episodi amb la inclusió (sempre diegètica) de diversos clàssics ‘eighties’: ‘I melt with you’ de Modern English, ‘The killing moon’ d’Echo and the Bunnymen... Alguns clixés exquisits.