Sanament

Sanament

Investigació

La soledat del teletreball: un estudi alerta del seu impacte en la salut mental

Una investigació publicada a ‘Science’ associa l’augment del treball remot amb més hores sense contacte social i més malestar psicològic

La soledat del teletreball: un estudi alerta del seu impacte en la salut mental

EFE

2
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

Especialista en política i salut mental

ver +

Treballar des de casa pot estalviar temps, diners i desplaçaments, però també pot reduir una part essencial –i sovint invisible– de la vida quotidiana: el contacte social espontani. Les converses breus amb companys, els cafès improvisats o el simple fet de sortir de casa formen part d’una xarxa de petits vincles que poden protegir el benestar emocional.

Més hores de solitud i més malestar psicològic

L’estudi, firmat per Natalia Emanuel, Emma Harrington i Amanda Pallais, analitza dades de cinc enquestes representatives dels Estats Units realitzades entre 2011 i 2024, amb una mostra de 588.322 persones. Per evitar comparar directament els qui decideixen teletreballar amb qui no –una elecció que podria estar condicionada pel mateix estat emocional–, les investigadores van observar l’evolució de les persones amb ocupacions adaptables al treball remot i la van comparar amb la de sectors que requereixen més presencialitat.

Els resultats apunten que, després de la pandèmia, els treballadors en llocs de treball teletreballables van passar aproximadament una hora més al dia sols, van reduir la socialització després de la feina i van registrar un augment del malestar psicològic, mesurat amb l’escala K-6. L’efecte va ser especialment acusat entre les persones que vivien soles: en aquest grup, la probabilitat de passar tot un dia sense contacte social va créixer molt més que entre els que convivien amb parella o família.

El valor de les petites interaccions

La investigació posa el focus en una dimensió sovint ignorada del treball presencial: el seu paper com a espai de contacte social quotidià. No es tracta només de tenir reunions o converses profundes amb companys, sinó també d’acumular interaccions breus que trenquen l’aïllament: saludar algú, compartir un cafè, coincidir en un trajecte o treballar envoltat d’altres persones.

Això no significa que el teletreball sigui perjudicial per a tothom ni que calgui tornar acríticament al model presencial. L’article recorda que moltes persones valoren positivament la flexibilitat, l’estalvi de temps i la possibilitat de conciliar millor. La mateixa investigació admet que no pot distingir amb precisió entre teletreball total i models híbrids, ni identificar si hi ha perfils per als quals treballar des de casa pot tenir efectes positius.

Notícies relacionades

La qüestió, per tant, no és només on es treballa, sinó com s’evita que la flexibilitat acabi convertida en aïllament. Segons l’estudi, coordinar dies de presencialitat, facilitar espais d’interacció informal o pensar estratègies específiques per a les persones que viuen soles podria preservar els beneficis del teletreball sense perdre de vista el seu cost més silenciós: la desaparició de vincles quotidians que també sostenen.

El teletreball, avui

Des del 2021, regeix a Espanya la llei del treball a distància, que permet a les empreses pactar, de comú acord amb els seus treballadors, la possibilitat de realitzar part de la jornada a distància. En aquest acord, que pot ser individual, d’empresa o fixat per conveni col·lectiu, les parts de manera voluntària estableixen les condicions en les quals es porta a terme el teletreball i quins col·lectius poden acollir-se. La llei de teletreball reconeix el mateix com un dret, però no com una obligació, és a dir, si una empresa es nega que els seus treballadors exerceixin a distància, aquests no poden exigir-l’hi, de la mateixa manera que aquells empleats que no vulguin exercir des de casa seva no poden ser obligats a fer-ho.